Autor: Urgell2 » dv. ago. 08, 2008 3:56 pm
Hola Guapíssimes!
NAni, que vagi molt bé tot demà! Ja ens explicaràs coses!
Key, gràcies pel sms, el dilluns torno a estar a Barcelona i no podré baixar fins a la vigília del pont, suposo! Jo.... jo que tenia ganes de veure-us! No he pogut venir més, i tinc ganes de què m'expliqueu coses... de com ho acabeu de tancar tot... jo també us he d'explicar coses... Abans d'ahir vam anar a mirar l'àlbum, ja el té muntat, és a dir, ahir feia dos mesos clavats i ja està a imprimir!!! Hem quedat bastant guapots!
Sobre la crònica...
Començo i us poso un trosset, així m'obligaré a explicar-vos coses.
Els dies previs
Els dies previs van ser un anar i venir contínuament. Entre que vaig anar a treballar a Barcelona i que encara s’havien d’enllestir quatre coses.... o més que quatre... va ser una mica estressant. Mira que ho havíem previst tot, o gairebé tot, però em sembla, tal com la gent et diu, que hi ha coses que no pots enllestir fins a darrera hora.
Recordo que la setmana la teníem bastant organitzada, el dimarts com a màxim portaríem la distribució de les taules, i això va ser un gran pas. Sort en vam tenir que no vam tenir moltes baixes, i això no ens va obligar a fer grans canvis. Vam organitzar les taules en unes dues hores, sabent que mai ho faríem bé per tothom.
Per tant, dimarts tot llest tema taules de restaurant. Dimecres a Barcelona a treballar. El dijous vam continuar amb els preparatius. Vam agafar la llista d’excel i vam començar a enllestir el tema dels regals pendents: són aquelles coses petites que et queden i que no pots donar per tancat el regal, així que vinga a treballar!
Dijous: vam anar a buscar el traje del Manel, el dimarts ja havíem anat a buscar els bitllets i tot el tema del viatge al Perú, i a embolicar regals. Teníem sort que els detalls que volíem donar (una botella d’oli i un sabó fet d’oli) ja ens els havien arreglat les tietes. Sort n’hi va haver.
El tema dels regals, llarg... estava a mitges. Ho explicaré a mesura que es desenvolupi la boda. El dijous vam estar tot el dia enllestint-los, el menjador semblava un camp de batalla i a la nit, van venir els que ens havien de portar (el cotxe dels nuvis). Volien fer un assaig, a part de donar-nos el regal. Va ser molt emotiu. Ens van llegir un escrit sobre els amics, i ens van regalar el regal que els havíem demanat: una taula i les cadires per la cuina. Però com que no les havíem triades... ens les van regalar de fusta en miniatura. Ens va fer molta il•lusió. Vam fer unes quantes fotografies i vam començar la ruta!
Vam sortir des d’Albesa i cap a Vallfogona, a saludar els meus pares. I després, cap a Balaguer, a Santa Maria, a l’església. Allí vam simular l’entrada a l’església i cap a dormir!
El dijous també hi va haver sessió d’estilista. Així que hi havia els tractaments típics de bellesa que em quedaven. El divendres va ser un altre catxondeo. Vaig haver d’anar a enllestir la casa on s’havia de fer fotos el Manel, vaig haver de cridar uns amics per a què ens vinguessin a donar un cop de mà perquè sinó, no haguéssim acabat i vam portar tots els regals al restaurant. Vam quedar que a la nit hi tornaria per comentar l’ordre de tots ells.
Això va ser a les 22.00h, en aquell moment vaig anar al restaurant i vam anar repassant els regals amb la música que havíem triat. A les 23h me’n vaig a casa esgotada, i a l’entrar: sorpresa! Les meves amigues de la infància m’havien preparat una sorpresa: un regal! Unes fotos de quan érem petites i un escrit!!!! Què bonic!!! Després de parlar una estona... em van acompanyar mentre sopàvem... i vam anar a Albesa. Al poble del Manel és costum celebrar la nit abans del casament fent un beure a casa de la núvia o del nuvi. Nosaltres ho havíem preparat tot: havíem escombrat el garatge, havíem posat focus tipus discoteca, i teníem un equip de música per a què sonés la música fins que el cos aguantés!! Per cert, també havíem comprat beure! Uf, quin cansament!
Quan arribava al poble, que hi vam anar amb ma mare, vaig veure com sortien uns focs artificials de casa, què bonic! Quin detall! I va ser molt divertit, érem pocs, però molts bons amics. Una vintena de persones eren al garatge, ballant, parlant, bevent...
Jo vaig decidir marxar aviat, a les 2 de la matinada, el Manel encara es va quedar amb la gent. Pel que es veu, va passar el pastisser del poble i li van demanar que els hi vengués una coca de samfaina i els hi va fer! A les 6 de la matinada anaven a dormir, però tips!
CONTINUARÀ
Us poso algunes fotografies per a què vegeu.
