Hola noies!!!! ja veig que tot ho teniu avançat. Des de que vaig tornar del viatge he anat força liada. La meva suplent no va fer la seva feina, i vaig haver de fer hores extra per a que els meus nens de la classe tinguessin tot lo de sant jordi acabat. a més a més: ja he rebut la visita de l'inspector d'ensenyament, m'ha corregit el treball i es pot dir que ja he acabat la fase de practiques de funcionaria. Ara us explicaré com va anar la boda.
Al matí ell va anr amb el seu germà a adornar el cotxe i recollir el ram, mentrestant jo anava amb la meva germana a la pelu. Allí tots s'estranyaven de que estes tranquila, ja que la meva germana estava molt nerviosa.En acabar de la pelu, vam anar al pis de la meva germana (que està al costat mateix) i em va pintar. Vam anar corrents al pis de la meva mare a vestins. Allí esperava una amiga que ens va ajudar.
Tot just acabar de pujar-li la cremallera a la meva germana judith i arriba el fotograf. Ens va fer unes fotos junts, per separat i va sonar el timbre de que venien a dur el ram. La meva mare i la meva germana semblaven una font de llàgrimes, era un no porar de plorar.El meu cunyat estava molt nerviós. alguna de les veines de tota la vida de la mare van entrar a casa a desitjar sort. Quan és l'hora de marxar l'ascensor no funcionava i ja em veieu 3 prisos a peu amb el vestit, el can can, i la meva germana aintentant que no me'l xafés.
A l'arribar el cotxe, estava ple de globus, els vaig haver de treure i fic<ar al maletaer i després el que semblava misión imposible seure a dins del cotxe sense arrugar el vestit. Un cop arribar al lloc, al baixar, vaig veure tots els amics, sentats, la família i a la punta del passadís a jose luis tot rialler, i si em quedava un mini raconert de nervis en aquell moment va passar.
La meva germana em va llegir conjuntament amb uns amics un text molt bonic, tot i que no es va sentir molt perque no parava de plorar.
La nota d'humor la va ficar l'aliga que tenia que dur els ANELLS, QUE ES VA ESPANTAR I ES VA FICAR A DALT D'UN ARBRE. El convit va anar molt bé, els del restaurant et guien en tot moment, ara presentarem el primer plat, ara fiqueuse la xaqueta que durem el partís... l'hora dels detallets va ser molt maca. Igual que el vals, que era una cançó que ens agradava molt (una balada d'scorpions) els amics ens van ficar un power point molt bonic dels nou anys de festeig. El ram li vaig donar a la meva padrina, amb la cançó de "gracias" de la Tamara, i va ser molt maco. Em sembñla que parlo sense molt sentit, d'aquí cap a allà. Però va ser molt bonic, sobretot perque no estava gens nerviosa, i ho vaig disfrutar molt.
Noies, no us preucupeu pels nervis, es l'únic que us puc recomanar, perque aquell dia és com un somni, tot va bé, tot és bonic i veus gent feliç i que t'estima, si esteu nervioses no ho disfrutareu, jo soc super vegonyosa ( un pel anti gent com diuen a casa) i ho he pogut fer i m'ho vaig passar molt bé, vosaltres segur que ho fareu també molt bé.
Per cert, el vestit va quedar fet un fà¡stic de tantes xafades, dels petals de les roses, del verd de l'herba, i em van dir que caldria que esperés un mes per tenir-lo a casa.
Si us puc ajudar en alguna cosa, ja m'ho direu. Ara que ja m'han avaluat, tindre una mica de temps.
