Autor: Maria i Raul » dl. des. 24, 2012 4:11 pm
Nosaltres varem trencar esquemes!
No varem tenir padri, sino padrina!
Sempre he cregut q el padrí el tenia q escollir el nuvi... una persona que cuidi la núvia el dia del casament!
En Raul té un germà de 19 anys, amb qui no ha tingut relació d'"amics", fins que ha sigut gran.... Descartat!
I els amics inseparables, ho son des de fa 5 anys....
Però hi havia la Laura... l'amiga de sempre! La que anaven junts al cole, la de la colla de sempre, la que ens va ajudar al trasllat quan vam anar a viure junts, la que vé a passar un cap de setmana a casa a l'estiu, la que ens truca cada mes si no ens veiem....
Havia de ser ella!
Vam organitzar un soparet amb tots els amics d'ell (ell és de BCN, jo de Figueres, i vivim a Figueres), els vam anunciar que ens casavem, i que voliem que ella fos la padrina!
Va ser un no para de plorar! No s'ho creia.... però no podiem haver escollit millor!
És hippie, i es va ocupar del meu ram amb la meva floristeria de sempre de Figueres (un ram perfecte).
Va venir el dia abans, vam dormir a ca la seva germana, i ens vam passar la nit entre rialles, records, i mojitos! Aixo si.... treballant acabant tots els detalls!
I l'endemà.... Vam recollir el ram, dinar en familia, i va arribar l'hora del verset!
Ningu com ella coneix al meu home, ni la nostra historia des dels inicis.... Immillorable!
I com q no té carnet de conduir, va venir amb mi en el cotxe: el meu cosi de xofer, el meu pare i ella.... Em va ajudar moltíssim a relaxar-me!
Crec que el padrí ha de ser una persona de moltissima confiança, que conegui als dos, que hagui viscut la relació! I ella va ser.... PERFECTE!
