Una mica depre...

[belimat]

Hola noies! Estic una mica rallada i volia demanar opinío, ja se que no ens coneixem de res però de vegades es millor demanar opinío a algú que pugui veure i opinar des de fora.
La qüestió es que aquest cap de setmana ja li hem dit a tots els nostres familiars que ens casem, tots s'ho han pres d'allò més bé, super contents i feliços per nosaltres.
Nosaltres farem un casament super intim i d'amics per la part de la meva parella només anirà un i per la meva part també, només vindrà la meva millor amiga de tota la vida, aquella que mai m'ha fallat i sempre ha estat al meu costat.

El problema, que quan l'altre dia li vam donar la noticia a la meva millor amiga no li va agradar gens ni mica i des de aquell dia no m'ha tornat a parlar. Ella sempre diu que no creu en el matrimoni, que no li agraden les bodes, que es una bogeria casar-se, jo sabia que ella pensava això, el problema es que sempre pensava que quan arribes el meu dia ella es sentiria feliç per mi i encara que no li agrades faria un esforç i estaria al meu costat tots els mesos abans del casament i el dia del casament... i veient que no m'ha tornat a dir res més després de la noticia tinc por de que no sigui aixi i veure'm sense ella el dia del casament... perquè per mi realment ella es molt important... Que faríeu en la meva situació?? gràcies!!

[Sunn2013]

M'ha sorprès molt la reacció de la teva amiga. Un pot o no creure en algu, pot o no pot estar d'acord, però d'aquí a enfadar-se i deixar de parlar-te...

Suposu que necessitarà un temps per reflexionar i digerir la notícia, i un cop passat el primer moment de sorpresa i enfado, et demanarà disculpes per la seva reacció i engegarà la opció "empatia". Ha d'entendre que encara que sigueu les millors amigues del món ella té un pensament i tu un altre, ella pot no creure en el matrimoni i tu il·lusionar-te per casar-te.

Crec que tu no has de fer res, només faltaria, què li has fet algu dolent a ella? La que es casa ets tu, no ella. Dona-li més temps a veure si recapacita i torna a parlar-te.

Ànims!

[Anna81]

Trobo molt lleig que la teva amiga hagi tingut aquesta reacció i més comptant que no és una coneguda o una "simple" amiga si no que és la que tu consideres la teva millor amiga.

Ella pot pensar el que vulgui, tothom és lliure de tenir la opinió que tingui però de la mateixa manera que, suposo, tu mai li has fet cap lleig per pensar això, ella no hauria d'haver-te deixat de parlar perquè et casis. Ni que ho hagués de pagar ella

Jo estic totalment d'acord amb el que et diu la Sunn; tu no has de fer res, només faltaria. Sé que és dificil i que et costarà un ou però espera que vingui ella, tard o d'hora vindrà.

[gemma_sergio]

M'ha sorprès molt la reacció de la teva amiga. Un pot o no creure en algu, pot o no pot estar d'acord, però d'aquí a enfadar-se i deixar de parlar-te...

Suposu que necessitarà un temps per reflexionar i digerir la notícia, i un cop passat el primer moment de sorpresa i enfado, et demanarà disculpes per la seva reacció i engegarà la opció "empatia". Ha d'entendre que encara que sigueu les millors amigues del món ella té un pensament i tu un altre, ella pot no creure en el matrimoni i tu il·lusionar-te per casar-te.

Crec que tu no has de fer res, només faltaria, què li has fet algu dolent a ella? La que es casa ets tu, no ella. Dona-li més temps a veure si recapacita i torna a parlar-te.

Ànims!

Jo también fari això. Esperaria a veure quina reacció té ella, si segueix igual i si no agafar el toro per les banyes i parlar amb ella a veure quin és el motiu de la seva reacció.

A mi m'ha passat tot lo contrari amb una tieta meva. M'ha demostrat que li feia molta ilusió venir al meu casament i ara em diu que no vindrà perque el meu pare i el meu tiet porten 16 anys sense parlar-se.

Amb això vull dir que si no ho enten o segueix igual, l'únic que haurà aconseguit és demostrar ser una mala amiga.

[ana_gio]

Vull enviar- te una forta abraçada i molts ànims!Tot s'aclarirá, estic segura.

[floreta01]

Noia em deixes glaçada. Quina reacció més rara...
Una de les meves millors amigues sempre ha dit que no es casaria (té parella) i que té clar qno tidnrà nens, però això és la seva opció i l'altre és la teva i hauria d'estar contenta que tu estiguis il.lusionada...

Quant de temps fa que li has dit? Espero que reaccioni...

Ns com però crec que hauries de parlar amb ella d'alguna manera i dir-li que tu estas contenta i que el que ens fa feliç és que la gent del voltant ho estigui també no? I que per tu ella ho és...Potser per escrit més que parlant pq li pugui fer l'efecte...

Ni que féssis una cosa dolenta, casar-se és una mostra d'amor...

Confio que se n'adoni que per a tu és important reina.

Ànims!

[Mesa]

Jo al.lucino amb aquesta reacció. Bé, jo també tinc una intima amiga que al final no sé si vindrà al casament... Et sorprenen molt les reaccions de les persones (de vegades la poca implicació), però això de la teva amiga és incomprensible. Tú no has de fer absolutament res... Si t'estima estarà amb tu. si no s'alegra per tu, igual no val la pena com a amiga.

[belimat]

Primer de tot, moltes gràcies a totes per donar-me consell i les vostres opinions al respecte!! Encara no m'ha dit res, he parlat amb la seva parella, que també es molt amic meu i m'ha dit que a ell li sap molt greu i que tingui paciència. També m'ha dit que no esta passant per una bona època, m'ho ha dit ell perquè ella es molt reservada i quan quedem (una vegada a la setmana) molt poques vegades vol parlar o explicar-me res d'ella, encara que jo sempre intento que parli i m'expliqui li costa i això que fa casi 20 anys que ens coneixem...

Li vaig donar la noticia el diumenge, aixi que fa poquet encara, esperaré uns dies... tinc l'esperança de que m'entengui i encara que no ho comparteixi, ho respecti... I si d'aqui uns dies no diu res, li diré jo alguna cosa, perquè ara també em sento malament, perquè realment si hagués sapigut que no estava passant per una bona època no li hagués dit i m'hauria esperat una mica més per donar-li la noticia...

Gràcies maques per els anims!! Si hi han novetats ja us aniré explicant...

[Saris]

Hola belimat,

A mi m'ha passat una cosa força semblant, i ara més que un consell, el que faré és explicar-te la meva experiència: la meva millor amiga, justament un any abans del casament (m'he casat el passat mes de juny) va trobar parella, i es va desentendre de les seves amistats, fins al punt de no acompanyar-me en res en els preparatius dels que tan havíem parlat abans de que cap de les dues tingués parella.

Al principi no li vaig donar importància... il·lusió dels primers dies. Vaig deixar passar el temps a veure com evolucionava el tema, i vaig tenir converses amb ella (uns 6 mesos abans del casament), sense que hi hagués cap canvi en la seva actitut.

Al final vaig agafar el toro per les banyes, 3 mesos abans del casament, i m'hi vaig enfrontar, amb un resultat nefast.

Conclusió: ho vaig passar malament mentre esperava que la cosa canviés (com uns 3 mesos) i ho vaig passar encara pitjor fins que no vaig entendre que allò no era amiga ni era res (em va costar bastant, i el casament s'apropava). No podria dir que em va amargar una època tan bonica, però sí que la va tenyir de fosc, que ja és prou, durant massa mesos.

Moraleja: tot i que segur que no és el teu cas (sobretot quan no hi ha terceres persones pel mig), i deixant passar un temps prudencial perquè segurament a teva amiga recapacitarà, tampoc deixis passar una eternitat. Quan més aviat ho solucionis, menys patiràs. Al final, són els teus mesos d'il·lusió i segurament el dia més feliç de la teva vida, i no has de deixar que ningú ho amargui.

A disfrutar!!!

[ana_gio]

Cómo estas? Espero que mucho mejor!

[ana_gio]

Te mereces disfrutar mucho de los preparativos!!

[Anna87]

Com han dit per aqui, deixa passar uns dies, a veure que, de la mateixa manera que tu vols que estigui amb tu, tu també estigues per ella, que potser el que esta passant no li deixa veure les coses clares

Si és una d'aquelles amigues que val tot i més al final s'arreglarà

[leni221177]

Hola. La veritat que és una pena que t'hagis de trobar en aquesta situació en el casament. La teva amiga, encara que ella no confii en el matrimoni, hauria d'estar al teu costat en un moment tant important a la teva vida. Deixa passar una miqueta de temps, però també et dic una cosa, tu no li vagis al darrera.
Sembla mentida que en aquests moments hagis de veure qui està relament al teu costat...
Però bueno, esperem que tot s'arregli

[nico87]

Hola, la veritat és que es estrany la reacció de la teva amiga, el meu consell es que li deixis un temps perque pensi en tot, poder necessita el seu temps. Tot i aixi si continua sense dir-te res, no esperaria gaire i parlaria amb ella i li explicaria com et sents tu, si realment és una bona amiga et comprendrà i estarà al teu costat.
Tu anima't i pensa que qui t'estima estarà amb tu en aquest dia tan especial, anims i un petonet

[belimat]

Hola guapes!!! Primer de tot, moltissimes gràcies a totes i en segon lloc explicar-vos que ja esta tot una miqueta millor, va trigar unes tres setmanes en tornar a parlar amb mi, però l'altre dia vem quedar i va ser ella la que va treure el tema de la boda i em va començar a preguntar cosetes i la veritat es que la vaig veure il·lusionada amb el tema, no he volgut preguntar-li el perquè va reaccionar així perquè segurament els seus motius tindria i la veritat es que el que més em preocupava, que era tenir-la al meu costat el dia del meu casament, ja que per mi es com una germana, ja esta resolt... així que ja estic una miqueta més tranquila moltes gràcies guapis per escoltar-me, llegir-me i donar-me consell!! sou uns solets!!

[Meri_txell]

He llegit la teva història i em va sorprendre molt. Però el que jo no sabia és que em trobaria amb un cas molt semblant... Us explico el que em passa per veure si alguna de vosaltres em pot ajudar a entendre-ho.
El meu xicot em va demanar per casar-me amb ell el dia del meu aniversari (va ser molt emotiu i inesperat) i la meva família que en van ser testimonis estaven eufòrics! Llavors va arribar el moment de dir-ho a la seva família (que viuen fora) amb tota la il·lusió pròpia de l'ocasió. Doncs bé, la reacció no va ser gaire alegre però bueno tampoc són molt assertius... A partir de llavors vam començar a mirar llocs per celebrar el casament i quan ja el vam tenir (Ca n'Alzina) ho vam comunicar a la family. Els meus pares i avis van estar encantats ja que per les fotos que els vam ensenyar es veu un lloc amb un encant especial. Quan els hi ho vam dir a la família del meu xicot la reacció va ser fatal... jo tenia ganes de plorar per què no entenia (i no entenc) quin problema hi veuen. La seva germana i el seu cunyat si van fotre de cul i deien que com anavem així per la vida sense comptar amb els altres (quan ells no comuniquen mai res i van a la seva totalment) que si s'hauran de desplassar, que són molts diners, etc (es quedaran a casa meva o sigui que tindran les despeses cobertes...) El meu xicot tampoc ho entén i em sap molt greu per ell per què és la seva família, La que s'ho ha pres millor és la meva sogre i sembla que poc a poc li va fent més gràcia la idea. (Portem més de 8 anys feliçment junts i 4 vivint en parella..) A veure què en penseu

[Masde3]

Hola a totes,

Quines situacions més dificils... Jo encara no m'he trobat amb res semblant i no em puc imaginar com reaccionaria, però el que si que us diria és que una boda és COSA DE DOS, i no heu de deixar que ningú, absolutament ningú, us aixafi la ilusió i les ganes de casar-vos. Gaudiu al màxim dels preparatius i del vostre dia, ja que és vostre igual que l'amor que us teniu l'un a l'altre, en el qual no hi ha d'interferir terceres persones. Vosaltres sabeu perquè us estimeu i perquè us voleu casar. Qui se n'alegri i ho vulgui gaudir al vostre costat, que ho celebri al màxim i qui us posi problemes o s'enfadi, vol dir que potser no val tant la pena com semblava...

MOLTS ANIMS I MOLTES ABRAÇADES!!! Espero que aviat supereu aquests mals tràngols.

Mireia