Casament informal

[Can]

Hola a totes. Sóc nova al fòrum i no sé gaire bé on he de penjar aquest dubte. Us copio el que he posat en un altre post, perquè ara penso que aquest potser és el lloc adequat.

Després de molt de temps de dir que no em casaria mai, finalment ho vaig demanar jo al meu company! Em pensava que m'engegaria perquè jo havia repetit mil cops que no volia (bé, el que no volia era un súper casament, a mi casar-me m'està bé) i al final semblava que a ell cada cop li feia menys gràcia, però va tardar mig mil·lisegon a respondre! Bé, al cas. A mi no m'agraden els casaments "tradicionals". És a dir, no m'agraden per mi, no fan gaire per mi, vull dir. M'ho imagino i em fa sentir súper incòmoda, perquè no m'agrada gens ser el centre d'atenció. Així que com que ell sí que vol fer alguna cosa "pública", m'agradaria saber si em podeu donar idees.

El que tenim clar és que no volem un súper sarau, ni gent massa mudada, però volem fer alguna cosa que sigui bonica i que faci sentir bé els que vindran (que penseu que si jo sóc així, la meva família teeeeela!).

No tenim idees de res, ni del lloc, però som de la zona de Mataró i no volem que la gent s'hagi de desplaçar massa.

Em podeu ajudar?

Gràcies!

[Loleta]

Hola Can!
Pel que dius pots tenir varies opcions.
Has pensat en llogar una casa de colònies i fer només un sopar de germanor i que la gent es quedi a dormir...
per fer això, però primer t'has de casar pel registre civil (que amb dos testimonis i vosaltres dos ho teniu enllestit). Això pot tenir totes les variacions possibles... cerimònia feta pels amics, ball, al matí esmorzar de germanor, la casa pot tenir piscina...

L'altre cosa es casar-te a l'ajuntament (que sempre és mes maco que al registre) i després anar a dinar tots i llestos. Segur que trobes restaurants a patades.

Jo t'ho dic pq hem mirat totes les combinacions i al final fem el gran bodorrio... jejeje. De casaments diferents, et pot ajudar a agafar idees la Lisbeth, una forera encantadora, que va fer un casament petitó i diferent en un restaurant a la muntanya...

[Can]

Gràcies! Sí que havia pensat en això de la casa de colònies. Haurem de mirar a veure què trobem per aquí a prop, perquè ja dic que no m'agradaria haver de fer desplaçar molt lluny la gent. A mi m'ha tocat anar a casaments a més d'una hora de camí (de gent que viu on jo visc però que decideixen casar-se lluny) i la tornada és un pal. I tenint en compte que la meitat dels convidats són anticasaments, m'agradaria posar-los les coses fàcils! Tela, eh? He de muntar un casament tenint en compte que a la meva gent no li agraden gens!!! Hahahaha!

Pensa que he anat a casaments, eh?, però no recordo l'estructura bàsica d'un casament... Que trist! Tema regals i tot això... uuuuf, em queda molt per aprendre!!!

[MiM]

Hola Can!
Sóc una infiltrada del 2011, però crec que et puc ajudar amb el tema. El germà del meu xicot i la seva dona només es van casar ben bé pel tema d'arrreglar papers. Ells són anti-casament total, però és clar, si et cases sempre tens més avantatges que no pas si no ho fas (de cara a l'administració).

Ells ni tan sols anaven vestits de nuvis! A més a més, es van posar al cap que quan en algun lloc senten la paraula "casament" et posen les coses molt més cares (que jo crec que això tampoc és del tot veritat, però bé, tot són opinions). En el seu cas va ser un casament només amb 11 persones, els pares, els germans i parelles de germans (en aquest cas només jo). Ella es va comprar un vestit de nit que se'l va fer tallar (ella volia anar curta, i com que no en va trobar cap que li agradés curt i va trobar un de llarg que sí, doncs se'l va fer tallar i ja està). Ell anava amb texans, camisa i sabates (la veritat és que pel nostre casament anava molt més mudat que no pas pel seu casament). I la resta de convidats doncs també anàvem amb plan informal (era el que ells volien, per tant ho vam respectar).

Van fer una cerimònia civil a l'hotel La Plaça del petit poblet de Medremanya, a on va venir l'alcalde del poblet a presidir-la. Llavors ens van portar tres coses diferents de pica-pica i ja vam anar a sopar. El sopar no era menú de casament ni molt menys, simplement era el menú degustació que ja tenen en el restaurant. A més a més, nosaltres estàvem celebrant el seu casament, enmig dels hostes de l'hotel i d'altres clients del restaurant. La taula no tenia ni un trist ram de flors ni res que la fes diferent de la resta de taules. Això sí, ells de postres van dir que volien un pastís per tots. Ens van portar el pastís, però sense figura de nuvis ni res. Vam acabar de sopar i apa, cadascú a casa seva. No hi va haver ball ni res. Ah! I tampoc van donar cap detallet ni res. I per cert, tot i que ell treballa en una impremta i és dissenyador gràfic, no van fer ni invitacions.

O sigui que ja veus que és ben fàcil fer un casament ben senzill. No van contractar ni fotògraf, sinó que vam ser nosaltres mateixos que vam anar fent fotos i llavors la germana del meu marit, com a regal de casament, els hi va ordenar totes en un àlbum digital fet a través del fotoprix.




Llavors tinc una amiga, que ella es va voler casar per l'esglèsia, però també va voler fer una cosa ben senzilla. En aquest cas èrem 25 convidats (ella va ser molt selectiva amb els convidats, inclús hi van haver tius que no van voler convidar, només van convidar amb la gent amb qui més es feien). Ella anava amb un vestit de 10€ de la Formula Joven (comprat per rebaixes, i que jo sincerament, em posaria aquest vestit per anar a la platja, però bé...) i el nuvi sí que duia un traje, senzill, però almenys era un traje. I ells, després de la missa (van aprofitar a batejar a la seva filla), doncs vam anar al seu pis i a la terrassa van fer un berenar a base de pica-pica i pastís de noces. En aquest cas sí que van fer invitacions, i també van donar els nuvis del pastís i un detallet per cada convidat. El que tampoc van fer va ser el ball.



Ja veus que d'opcions n'hi ha moltes! El que ha fet la Lisbeth, jo crec, és molt millor que el que van fer aquests dos casos que jo t'explico, de totes maneres si tu el que vols és no ser el centre, aquestes dues parelles que et dic jo ho van aconseguir. ÇI si vols saber alguna altra cosa... ja saps!

[Can]

Bé, el quid de la qüestió és que jo voldria signar i prou, però al meu company li fa il·lusió i vol que ho sàpiga tothom i vol convidar amics i té una carretada de família. Segur que cinquanta persones no les treu ningú. O sigui que jo hauré d'apetxugar (però ho faig convençuda i ara amb il·lusió) i fer alguna cosa més "pública", però tot i així m'agradaria que fos una mica d'estar per casa. O sigui, ja que ell m'ha dit que sí que vol fer una festa tampoc vull que sigui ranci, i per tant, segons els seus desitjos hi haurà amics, música i tota la pesca, però no hi haurà un vestit de núvia imponent, ni un menú distingit (per mi com si fer una botifarrada). No sé si m'explico. Ja que m'hi poso, vull fer una cosa maca, però no gaire pomposa, perquè jo sóc amant de poques floritures.

Gràcies a totes per les respostes! A veure si a poc a poc això agafa forma, perquè costa, eh? Hi ha gent que ho té claríssim, com ha de ser tot, i jo no sé ni per on començar!

[AyH]

i un casament tipo hippy a la platja tots vestits de blanc?? hi ha dues botigues a calella que hi ha nomes roba blanca, i despres podeu fer dinar al xiringuito no se, es per donar idees, el meu cosi va anar a una i va quedar encantat, hem va dir que era genial, tot es informarse d'aquestes coses, i a mes a mes va ser per la zona.

[Can]

Això pot ser xulo, però un dels convidats va amb cadira de rodes i el lloc ha de ser accessible. Teníem l'opció d'una casa familiar, però no és gaire accessible, i justament ell és una persona molt important per a nosaltres i no volem que se senti gens limitat.

[AyH]

doncs ho pots fer tipo hippy igual, mes que res per el tema informal, pero el algun altre puesto, ¿¿en un restaurant de la platja que et deixin fer la celebracio a la terrassa que estigui asfaltada? per donar idees, nomes es per xerrar; o en algun puesto que us agradi pero el tipus de roba aixi es molt informal, no se per donarte una idea et penjo fotos que he trobat ara mateix a google.

Que et sembla el tipus de vestuari per el que tu busques???

[Can]

Jo, la veritat en el vestuari no hi havia pensat gaire. Pensava dir a la gent que no es mudés gaire, i jo tampoc pensava fer-ho. Vaja, que cadascú vagi com vulgui, si a algú li fa il·lusió posar-se un vestit, doncs vestit, i si vol venir amb texans i samarreta, doncs perfecte també. I el meu company... bé, va parlar d'anar-hi amb un xandal i tot. O sigui, imagineu-vos el tema!

[MiM]

Ostres, ara m'ha vingut el cap! Uns amics dels meus pares, que es van casar cap allà a principis dels 80, no tenien molt de pressupost i tampoc es volien complicar massa la vida. Ella anava més aviat amb un vestit hippy i el que van fer va ses una missa a l'eslgèsia d'un poble de Girona petit que es diu Sant Julià de Ramis, i al costat d'aquesta esglèsia hi ha una gran esplenada de camp. O sigui que després de la missa van muntar una barbacoa allà mateix. Tots els convidats van ajudar. Uns van muntar les taules, els altres van parar taula, els altres preperaven el menjar... La meva mare diu que realment s'ho van passar super bé i no van parar de fer broma de en tota l'estona. A més a més, tothom va seure allà a on va voler, com un dinar de germanor.

Jo crec que és una altra idea ben original!

[Can]

Sí, un dinar de germanor seria la idea, Mim!

Bé, suposo que primer toca anar al registre a demanar data i començar a buscar algun lloc adequat... És que el tema de l'església... ell no és pas gaire creient, i jo menys encara. Si em casés per l'església ho hauríem de fer mixt, i ho trobo massa complicat, no sé si s'accepta això. A més, em sembla que a ell el tema de l'església li és força igual.

[AyH]

Tambe podeu anar a signar un dia i fer paripe boda amb un actor que faci un casament per tothom, aixo ara es fa molt.

[Mesa]

Bé, si tens clar que el que vols fer es quelcom informal, llavors endavant!. A mí el que em va passar és que primerament només voliem fer un dinar amb la família propera (pares, germans, cunyats i nebots), en total ens sortien 23 persones. I com que no voliem fer "despedida de solteros", havíem pensat que el cap de setmana abans fariem un pica-pica en algun bar on tinguessim confiança (per què ens ho tanqués per a nosaltres), per a tots els amics. Però clar, aquest pica-pica no sabíem on posar el limit, perquè parlant d'amics, sempre hi havien també coneguts habituals, etc... Per altra banda, vam decidir que voliem convidar a dinar a amics amb els que tenim molta confiança i molt íntims, i que potser dinar nomès amb els pares seria un rotllo...

Total, que al final hem fet una boda d'unes 60 persones, i no farem lo del cap de setmana abans. No em caso en cap masia de les que son guapes guapes com Can Marlet, Can Ribas,..., sinò en una molt modesta però molt molt maca (Masia Font del Tort, en Montcada). Tenen dos salons, un on es pot cel.lebrar una boda amb més convidats, i un altre amb menys convidats però que m'agrada més perquè és un saló rústic... I aquest és el que ens ha tocat a nosaltres. És que el que voliem era celebrar-ho, amb musica i tot, així que al final ha acabant siguent boda... Jo em vull casar de núvia..., i els convidats que vagin com vulguin!

Però si he vist a algunes foreres que el que han fet es un pica-pica amb música (sense tanta parafernalia de menú), en un restaurant, tipu recepció, i penso que aixo pot ser una bona idea per a vosaltres!

[Can]

Aquesta és la paraula: més que senzilla volia dir informal!!!

El tema restaurant em fa una mica de mandra. No sé... ho he d'acabar de meditar i decidir entre tots dos què fem, però jo seria més d'un espai on ens deixessin fer a nosaltres com volguéssim.

Ostres, gràcies a totes per les idees, eh? De debò! Jo sé que combinar-me a mi i un casament és complicat, però ho aconseguirem!

[Verònica]

Hola!
Jo també sóc una infiltrada del 2011 ;p
A l'igual que tú sóc de Mataró i tinc tres parelles d'amics que van decidir casar-se de manera informal.
Uns amics es van casar a l'ajuntament i van convidar a 17 persones. Van celebrar-ho al restaurant "El Racó del Navegant" a Llavaneres que els va fer un menú personalitzat però que els va costar uns 30-40€ per persona. Ell anava de traje, senzill, i ella amb un vestit de festa caigut.
L'altra també es va casar a l'ajuntament de Mataró i éren unes 15 persones. Després ho van celebrar a un restaurant d'Argentona, no recordo el nom, i els va costar el menú com uns 35€. En quant a la roba, ella anava amb un vestit de festa, tipus pronovia, i ell amb un traje senzillet.
I l'altra parella es van casar als jutjats però a la sortida van anar a un restaurant de Llavaneres, Mas Nadal, que els va fer un menú, també més o menys com els preus anteriors i el nombre de persones com unes 15 també. En aquest cas ella portava un vestidet senzillet però també de festa i ell uns pantalons de vestir, camisa i corbata. Tots molt senzills però molt guapos i il.lusionats!
Espero que t'hagi servit d'ajuda.

[Can]

Gràcies! A veure si tot plegat comença a agafar una mica de forma. De moment començarem mirant això de la paperassa, perquè ja em veig a venir que serà terrorífic!

Amb la família del meu company ja superem la trententa, i això que retallem aviat, però són una família molt llarga! La meva s'acaba molt abans, però vaja, que a la cinquantena ens hi plantarem segur. Uf... jo això ja ho trobo una gentada de por.

[AyH]

uf uf uf, nosaltres tenim 140 combidats, pero bueno començem per la familia meva, meu pare son 8 germans i me mare 6, tinc 21 cosins en total, amb me germana i jo 23, amb parelles de tiets, parelles de cosins i fills de cosins sumen una barvaritat, si que es veritat que la meva parella son menos pero tambe suman.

[Can]

Ja. Si de vegades fem dinars que ja som cinquanta. Imagina't! Això no ens ho treu ningú!

[pispireta]

Que fort Can, estic en la mateixa situació que tu. La meva parella i jo, al desembre vam decidir casar-nos després de molts anys vivint junts, i volem fer un casament informal, però maco. I el volíem celebrar en uns pocs mesos, així que també estem a la recerca del restaurant perfecte, que ens doni de menjar, que sigui monu, però que ens deixi bastant a la nostra.

Ja et dic, que sembla, ben bé la mateixa història! ;)

[lilul]

Però si he vist a algunes foreres que el que han fet es un pica-pica amb música (sense tanta parafernalia de menú), en un restaurant, tipu recepció, i penso que aixo pot ser una bona idea per a vosaltres!

XIVATAAAAAAAAA!!!!!


Can, bonica, jo soc anticasaments i tampoc suporto tota aquesta parafernalia (per a mi, que cadascu faci el que vulgui amb el seu, a mi que no m'hi obliguin)

el meu xicot volia que estigues la familia propera en el moment real de signar papers, aixo d'anar al registre i despres fer un "peripe" pues que no. Aixi que ens casem a l'ajuntament, i despres anem tot passejant a un restaurant a dos carrers d'alla on farem un pica-pica tapeo amb una mica de musica que portarem del ipad i uns altaveus que ens deixa una amiga. I ja. I els donem de menjar perque venen desde fora del pais, que si fossim de la mateixa ciutat otro gallo cantaria, que diuen. (osti que borde estic avuiiiiii)

Els vestits? com els vingui de gust a la gent. nosaltres anirem mudats i jo no vaig de nuvia. no se encara com anire (aviso, avui estic molt susceptible amb el tema), pero ni tant sols sera un vestit llarg.

crec que encara no tend accès al CA, pero quant hi tinguis, passa't a veuve el meu :P

i si vols mes informacio de com vam acabar passant de masies i cases rurals, no dubtis em demanar-ho. que tothom creu que organitzar una celebracio (nosaltres li diem aixi, no un casament) en una masia fa que sigui mes "senzill" o "informal" i acaba siguent d'un complicat espaterrant. i com tu dius, vinga carretera!