novi ha escrit:jo de moment ja he tancat la meva llista de convidats!
Akesta setmana els hi vaig dir a les dues companyes (a part de la q fijo q venia) que estaven convidades i q em faria molta ilu que vinguessin. Alhora els hi vaig dir q entenia perfectament, si no els hi anava bé, si no volien, i tal, q no volia q per elles fos un compromís. Els hi va fer ilu, perque no s'ho esperaven, ara caldrà saber ki vé, i qui no vé. Pero com a minim si venen son les que jo vull i em fa ilusió!
Molt ben dit, Novi!
D'això es tracta!
És molt maco el dia del teu casament, jo sobretot ho recordo entrant a l'església, i mirar a tothom que hi és i veure que són tothom que et feia il.lusió convidar. Veure les cares de tota aquella gent que tant tu com la teva parella representen quelcom per a tu, són importants a la teva vida. Aix! Que bonic m'ha quedat!
És que si us sóc sincera, el brindis que vam fer, les meves paraules van ser aquestes. Vaig donar les gràcies a tothom que havia vingut, que sabíem que havien fet grans esforços i sobretot, que ens sentíem molt orgullosos de tenir-los com a convidats perquè éren realment qui volíem tenir. No volíem, ni ell ni jo, mirar a la gent i no coneixer-los. Volíem sentir-nos en família, tot i els amics, que a vegades, són més propers que la família.