Hola noies!!!
Com aneu?
Ja tinc informació sobre una dissenyadora que vaig preguntar-vos l'altre dia!
CARME PUIGDEVALL I PLANTÉSMareta meva!
He parlat amb una companya de feina i m'ha explicat que ella va recórrer mil botigues, i no acabava de trobar "el seu vestit", així que es va decidir a buscar qui li fes. Va tenir una entrevista amb ella, perquè li va dir que havia de conèixer-la bé per fer "el seu vestit", i també li va portar fotos d'un vestit que a ella li agradava, que no era de núvia...
Vet ací que ella va sentir que l'escoltava i l'entenia i li faria "el seu vestit" i li va fer un disseny i va decidir que li fes ella.
Això va ser al febrer, el casament era a l'octubre, i la dissenyadora li va dir que li entregaria el vestit un mes abans de la data.
Van posar-se mans a la feina i diu que gairebé cada 15 dies havia d'anar a fer-se proves i ja des del principi sembla que hi havia un problema amb el cos del vestit, que feia unes arrugues i per molt que li provava i li arreglava, les arrugues no marxaven. Un dia fins i tot va fer venir "la seva professora" per veure si ho resolien...
faltaven 3 setmanes pel casament!!
Aquesta noia, anava mantenint-se tranquil·la, confiant en les paraules de la dissenyadora, que li deia: "-tranquil·la, confia en mi". I així ho feia...
Va arribar la setmana del casament i el vestit encara no estava!!! si si!!! com ho llegiu!!!
El dimarts se'l va anar a provar, definitivament, i de tants cosits i descosits que li havien fet: EL VESTIT ES VA TRENCAR!!!!

La dissenyadora plorava i ella va dir-li: "no arreglem res plorant, busquem una solució." La dissenyadora li va dir que en aquell mateix moment, se n'anava a barcelona i que li prometia que encara que si estigués tota la nit, l'endemà tindria EL SEU VESTIT!
La noia va dir-li que allò no era una solució, que una cosa que no havia pogut fer en 7 mesos no la faria en una nit i li va dir: "Ara mateix ens n'anem a patejar-nos Girona a buscar un vestit pel meu casament de dissabte. No hem de donar cap explicació a ningú, tu ets una amiga que m'acompanya."
Van patejar-se tooooootttesss les botigues de Girona.
La primera va ser Pronovias. Reprodueixo el diàleg perquè és de pel·lícula:
Noia: -Hola, vull comprar un vestit per casar-me.
Dependenta: - Molt bé. Quan et cases?
N: Dissabte.
D: Si, molt bé, però quin dissabte?
N: aquest dissabte!

(encara hem rigut quan m'ho explicava. ja fa tres anys d'allò)
Diu que una noia que es casava al maig, estava a la botiga per fer la segona prova del seu vestit, i quan la va sentir va xisclar i tot!!
La noia de pronovias es va adonar de que ella anava amb la roba interior i les sabates de casament, i ja va adonar-se que hi havia hagut una catàstrofe amb el vestit. Malgrat que s'hi van esforçar molt, no va trobar res del seu gust allà... Ni a Cymbeline, ni a milers d'altres llocs...
Finalment van entrar a la botiga que hi ha al carrer cort reial, Noemí Núvies, on la va atendre una senyora gran, amb molta experiència que la va ajudar a trobar el vestit amb el que es va casar finalment, un model de Raimon Bundó, al que van introduir alguns tocs per fer-lo seu. Li van dir que el dissabte li tindrien a punt. la dissenyadora li va dir que li portaria allà on ella li digués i així ho va fer.
Mentre m'ho explicava, us ben juro que m'agafava taquicàrdia! Jo, que avui estic una mica atabalada amb el tema vestit, perquè aviat començaré la ruta

Ah! i sabeu quan havia de pagar pel "seu vestit"??? 2.700 euros!!
O sigui, descartadíssima! ja havia demanat hora amb ella però l'anul·laré.
Consell d'aquesta noia:
1. Compra el vestit a un lloc especialitzat en vestits de núvies.
2. Fes prova de pentinat i de maquillatge abans.
3. No deixis de pensar, que sempre hi ha coses més importants que el vestit (sí, sembla mentida però té raó!!)
Susanna