Autor: Shaik » dj. jul. 08, 2010 1:58 pm
Hola noies,
Francament, no entenc com pot crear polèmica aquest tema... penso com la Duna, que tothom faci el que vulgui i opini com vulgui, i tots tan feliços. Tampoc penso que la Lanati hagi dit res desorbitat, simplement ha comentat certes coses tocant de peus a terra (a tots ens passa, que amb l'emoció perdem el nord de vista, jo la primera, i ens sap greu quan algú ho reflexiona fredament).
Penso també que el casament l'hem de pensar per nosaltres i per ningú més, ha de ser tal i com nosaltres volem. La gent estarà contenta aquest dia, però no veurà les coses de color de rosa com ho farem nosaltres i el que a nosaltres ens sembla preciós a un altre li pot semblar horrible. I s'ha de respectar, i no passa res.
Un altre tema que trobo que és totalment veritat: les entregues. Són un tostón pels convidats, fins al punt de trencar l'ambient. Jo m'estic plantejant fer algun regal especial en altres moments del banquet, sense que tothom estigui pendent per obligació. M'importa agraïr a aquella persona el que ha fet per nosaltres, no pas que tothom ho vegi. No sé, és l'experiència que he tingut, els convidats no es coneixen entre ells i a molta gent se li fa pesat somriure a cada entrega quan no sap ni el motiu ni coneix el destinatari, jejeje! Penso que el moment del ball por ser un bon recurs per acabar d'agraïr a certes persones la seva presència, de manera personal i més íntima. Ojo, és només el meu punt de vista, estic segura que hi haurà gent a qui li encanta veure-ho tot i no es cansa.
Per mi sí que és important el moment de l'enllaç (en el meu cas, religiós), és "el moment" de veritat. Jo ho sento així, és el que realment m'emociona i em fa feliç. La festa, per nosaltres, és la manera d'agraïr a tots els que estimem que estiguin al nostre costat, i evidentment intentarem fer-la pensant que la gent se'n vagi amb una bon record cap a casa. D'altra banda, entenc que és una "p*******" que no tinguin validesa els casaments als restaurants, i comprenc perfectament que qui ho fa tingui la il.lusió posada en aquell dia (no quan signen), ja que és quan realment t'acompanyen els éssers estimats. De tota manera, m'extranya que sigui tan difícil que acceptin fer casaments civils el mateix dia, les parelles que conec que s'han casat pel civil ho han fet així, amb una cerimònia vàlida, ja sigui en uns jardins, en una sala, en una biblioteca o a la sala d'actes de l'ajuntament engalanada per l'ocasió.
10 de SETEMBRE de 2011, el nostre gran dia.