El llenguatge de les aromes
Què ens comuniquen determinades flors? Què ens fan sentir algunes espècies o fruites? A on poden arribar les aromes reconstruïdes i inventades al laboratori? Les respostes ens les anirà donant l’Aromacologia a mesura que avanci en el seu estudi. Per ara, moltes coses que coneixem provenen de la saviesa popular i d’altres cultures. Per exemple sabem que a Orient les dones utilitzen el taronger agre o néroli en els seus pits durant el període de lactància. Les mateixes mares calmen el dolor que senten els nens quan els surten les primeres dents amb la mateixa aroma. Els experts dedueixen doncs que aquesta és una aroma que ens fa sentir protegits. Pels xinesos, el gessamí, ‘rei del perfum’, simbolitza la dolçor femenina. La mandarina, s’associa a l’alegria. La sàlvia i el llorer aporten força, valor i estabilitat.
Iguals però diferents
La nostra reacció davant d’una determinada olor també forma part d’un context cultural. Això fa que, per sort, no tots reaccionem igual davant les mateixes olors. Però sí que ens uneixen les aromes que queden gravades a la nostra ment, sobretot en la infància, quan el nostre nas està més ‘obert’ i menys ‘contaminat’. L’olor és el primer sentit utilitzat pel nadó i és capaç de diferenciar i reconèixer al tercer dia del seu naixement l’olor de la mare. És per això que alguns especialistes recomanen a les mares que no variïn el seu perfum almenys en els 6 primers mesos de vida del nen, per no ‘desorientar’.
Les primeres olors solen gravar-se per sempre. És el cas de la vainilla o canyella, espècies utilitzades en perfumeria ja que s’associen a records feliços de la infància.
Font: AMIC / Bellesa Activa
