L'origen d'aquest conte prové d'un llibre manuscrit que l'antiquari Benjamí Wolgoshen va trobar en el doble fons d'un calaix d'un escriptori molt vell que havia comprat a un venedor ambulant. Qui havia escrit el llibre? No ho sabia. Quan l'havien escrit? Tampoc. Què deia el llibre? Impossible de saber-ho perquè estava escrit en uns signes molt estranys i misteriosos. Benjamí Wolgoshen, mort de curiositat, va dedicar molts anys de la seva vida a intentar desxifrar el contingut d'aquell llibre secret sense aconseguir-ho.
Finalment un mag anomenat Magicus Tremendus va descobrir que es tractava de les memòries personals de la bruixa Prímula Farigola escrites de la seva pròpia mà. Aquell descobriment va ser considerat molt important entre tots els savis del món, perquè Prímula Farigola, més coneguda com a Bruixa Avorrida, va ser una de les darreres representants de les bruixes de l'antiga escola.
Magicus Tremendus, que de jove havia estat farmacèutic, va descobrir també que el llibre no estava escrit en clau, sinó que Prímula tenia molt mala lletra.
