Tot i que hi ha altres versions, avui us n'explicarem una que comença al s.III d.C. amb un tirà emperador romà i un humil màrtir cristià. L'emperador era Claudi III i el cristià era Valentí. Claudi havia ordenat a tots els cristians adorar a dotze déus, i havia declarat que associar-se amb cristians era un crim castigat amb la pena de mort. Valentí s'havia dedicat als ideals de Crist i ni tan sols les amenaces de mort el detenien de practicar les seves creences. Valentí va ser arrestat i enviat a presó. Durant les últimes setmanes de la seva vida, alguna cosa impressionant va succeir.
El carceller de la presó, havent vist que Valentí era un home de lletres, va demanar permís per portar a la seva filla, Júlia, a rebre lliçons del cristià. Júlia, qui havia estat cega des del seu naixement, era una jove preciosa i de ment àgil. Valentí li va llegir contes de la història romana, li va ensenyar aritmètica i li va parlar de Déu.
De sobte, una nit, Júlia va confessar a Valentí que el seu gran desig era poder veure tot el que ell li havia explicat. Acte seguit, es van asseure junts, cadascú en oració. De sobte, una llum brillant va il·luminar la cel·la de la presó. Radiant, Jília va exclamar, 'Valentí, puc veure, puc veure!'.
En la vespra de la seva mort, Valentí li va escriure una última carta a Julia demanant-li que es mantingués prop de Déu i la va signar 'Del teu Valentí' (expressió que en anglès s'usa en els comiats de les cartes d'amor 'From your Valentine').
Valentí va ser executat l'endemà, el 14 de febrer de l'any 270. Explica la llegenda que Julia va plantar un ametller de flors rosades al costat de la seva tomba. Avui, l'arbre d'ametlles és un símbol d'amor i amistat.
Des d'aleshores, cada 14 de febrer, el dia de Sant Valentí, missatges d'afecte, amor i devoció són intercanviats al voltant del món!!
