No et preocupis: l'astènia i la primavera vénen de la mà, però només duren uns dies. I pots enfrontar-te a ella per evitar-la.
L'origen és purament químic. Els cicles circadians del nostre rellotge biològic es veuen alterats per l'augment de les hores de sol, la intensitat de la llum i la temperatura, i de variacions en la humitat i pressió atmosfèrica. El hipotàlem, al cervell, regula el nostre rellotge biològic així com aspectes bàsics del nostre organisme com la temperatura, la sensació de set o fam, o l'obertura de la retina. Què té a veure tot això? Doncs bé, si la retina rep més llum envia un impuls nerviós que estimula la glàndula pineal, que al seu torn s'encarrega de donar l'ordre de generar una major producció hormonal i de neurotransmissors segons sigui la intensitat lumínica. Com sabem, neurotransmissors com la melatonina (que 'dispara' el somni i la vigília) o la serotonina (associada al plaer i l'ànim alt) estan íntimament implicats en el to vital i en la nostra sensació de felicitat. Una alteració del nivell òptim d'aquests neurotransmissors produeix cansament i tristesa. En concret, l'astènia es produeix per una disminució de betaendorfinas en el plasma, substàncies que regulen el sistema benestar-malestar i que en alterar-se produeixen la sensació d'esgotament i falta de voluntat.
El canvi d'estació ens afecta a tots, però per a algunes persones adaptar-se és més difícil que per a altres. A més de a la primavera, l'astènia apareix en menor mesura a la tardor, tot i que no se li dóna la mateixa importància no se sap si perquè afecta menys gent o perquè l'entrada en una estació més freda i fosca i sembla predisposar l'ànim baix. També en moments puntuals com situacions d'estrès o de rutina, o en torns horaris de nit o canviants, és més fàcil que aparegui l'astènia. En general, afecta més a les dones que als homes i es dóna principalment entre els 20 i els 50 anys.
Tot i que les xifres indiquen que una de cada deu persones la pateix habitualment, alguns experts creuen que pot arribar a afectar més de la meitat de la població, encara que els seus símptomes passen sovint gairebé desapercebuts. En alguns casos, però, l'astènia pot allargar-se i esdevenir una depressió. Si en un parell de setmanes no es supera la tristesa, cal anar al metge de capçalera. Si l'astènia supera els tres mesos, es tracta ja clarament d'un problema més greu, habitualment depressió però també en situacions d'anèmia es donen aquests símptomes, pel que és indispensable que es realitzin les anàlisis pertinents per descartar qualsevol altre problema.
Tot i estar tan estesa, els especialistes no es posen d'acord en si hi ha zones del planeta en què afecta més o menys gent o en si el seu origen és purament extern i climàtic o ha d'haver condicions psicològiques prèvies, com l'estrès o una vida accelerada. Els qui defensen aquesta opció afirmen que si el nostre ànim està alterat, les defenses de l'organisme estan baixes i, per tant, som més vulnerables a que qualsevol element ens influeixi. Sigui com sigui, els símptomes són clars: debilitat física i / o mental, cansament, apatia, somnolència i somni no reparador, dificultat de concentració, atordiment, pressió al cap, sensació de cos adolorit, irritabilitat, sensació de tristesa i buit, falta de gana, descens de la libido i fins i tot marejos i baixes defenses immunitàries que ens fan més vulnerables a infeccions.
Com et sents
- Cansament
- Malestar general
- Debilitat muscular que fa difícil fer esforços
- Tristesa inexplicable
- To vital sota
- Irritabilitat
- Falta de gana
- Pèrdua de memòria
- Tensió arterial baixa
- Absència d'interès sexual
- Mal de cap
Què fer per combatre-la
- Cal crear hàbits de vida saludables que incloguin uns horaris fixos per anar a dormir i aixecar-així com per als menjars. El nostre organisme ha de saber quan toca fer cada cosa per poder preparar-se per a això amb un ritme fix.
- Dormir el temps necessari, un mínim de vuit hores i a la nit
- Practicar exercicis de relaxació, com ioga o una altra activitat d'aquest tipus
- Realitzar algun exercici físic moderat i adequat a cada persona, com nedar, anar amb bicicleta, ballar o caminar. Una de les recomanacions mèdiques més freqüents en cas d'astènia és caminar de 30 a 45 minuts al dia perquè ens toqui l'aire i el sol i l'organisme s'adapti al canvi amb més facilitat, així com que es estimulin les funcions orgàniques i el ànim. En cap cas convé fer exercici físic competitiu o d'alta intensitat, ja que només s'aconsegueixen agreujar els símptomes de cansament
- Prendre aliments energètics: pastes, arròs, patates, llegums, fruits secs, plàtans, xocolata, i mantenir una alimentació sana i equilibrada, amb una aportació alt de verdures i fruites fresques
- No estirar-se al sofà o el llit i romandre hores inactiu durant el dia. Només s'aconsegueix enganyar al cos però no es descansa. És millor sortir i deixar que el sol ens toqui, aprofitar la llum natural per fer coses i esperar a la nit per dormir
- En el treball, convé marcar-se un ritme i fer descansos breus (5 minuts) cada hora per fer una pausa i relaxar-nos. Si es pot, cal evitar les activitats intel•lectuals esgotadores i optar per altres més relaxants que ens motivin
- Eliminar de la dieta les substàncies excitants com la cafeïna (tant del cafè com del territori o les begudes de cola), l'alcohol o altres substàncies tòxiques com el tabac.
Font: ACPG / Bellesa Activa
