En la civilització teutònica, avui Alemanya, hi havia el costum de celebrar els casaments durant les nits de lluna plena. Després de la celebració, la parella de nuvis havia de passar els 28/30 dies posteriors (una lluna sencera) fent l’amor, menjant dolços i bevent hidromel, un beuratge fet amb licor i mel. Tot això servia per tenir fortuna i prosperitat durant la vida de la parella. D’aquí ve l’associació que hi ha de la mel i la lluna en els casaments.
Avui dia, el concepte “lluna de mel” s’ha reinventat i associat a l’esperat viatge de somni que fan els nuvis després de la cerimònia, mentre que els vertaders orígens d’aquesta expressió han caigut en l’oblit. El viatge s’acostuma a fer a algun lloc romàntic i, sovint, llunyà i exòtic i també és un dels moments més esperats i plaents per la parella, en el qual s’aïllen per iniciar la seva vida matrimonial.
