Dies de boda

[anny]

Avui en dia moltes parelles escullen casar-se els mesos d’abril a octubre i el dia escollit de la setmana acostuma a ser dissabte. Tot i així, en altres èpoques els dies propicis per casar-se han estat uns altres.

En l’Edat Mitjana era costum que les núvies procuressin casar-se en nits de lluna plena, ja que hi havia la superstició de que serien beneïdes amb fertilitat i abundància econòmica.

El dilluns, dia de la Lluna, la deessa mare, eren considerats com a dies propicis per a casar-se en la època preromana i romana.

Hi ha un refrany que ha arriba fins els nostres dies que diu “en dimarts ni et casis ni t’embranquis”. Aquest refrany prové de l’antiga Roma. Dimarts és el dia de Mart, déu de la guerra, per aquest motiu els romans consideraven que era un dia propici per a desgràcies, catàstrofes i sang. Per tant, per a tenir una bona convivència pacífica, es prohibia que es viatges i es cases en un dimarts.

El divendres, dia de Venus, deessa de la bellesa i l’amor. Era considerat un dia òptim per a que l’amor dels nuvis durés molt de temps.

El diumenge era un dia beneït en l’Europa preromana, ja que era el dia consagrat al déu Sol. Els romans l’anomenaven dominicum, per domine “dominador”, déu. Es suposava que el déu Sol portaria salut, alegria i abundància sobre la parella.

Un mes que no era adequat casar-se era el gener, època de molt de fred a Europa. Es considerava que qui es casava aquell més tindria una economia pobre per a la resta de la seva vida.