Aquesta costum va començar al segle XVI, amb la Reina Victòria, que va escollir casar-se de blanc en comptes del tradicional platejat amb el s’acostumava a casar la reialesa.
Abans de posar-lo de moda, la núvia optava per un vestit que també pogués fer servir en altres ocasions especials. Cada color tenia un significat diferent:
El color blau significava que l’amor seria etern.
El color perla que viuria en un remoli de sentiments.
El cafè que sempre es viuria en el poble de on es procedia.
El vermell significava que la núvia desitjava la seva pròpia mort.
El groc significava pena per qui es casava amb ella.
El verd va tenir molts significats, ja que podia significar pena de ser vista o bé per els Irlandesos era el color tradicional i per altres cultures era símbol de promiscuïtat.
El rosa era sinònim d’esperit que s’enfonsava.
El gris significava que la núvia marxaria lluny.
El negre significa que es desitjava tornar, desprès va ser considerat el color de la mala sort.
Actualment, totes aquestes tradicions han quedat enrere i podem trobar vestits magnífics, tot i que encara el color per excel·lència és el blanc amb tots els seus matisos.