Boda :: Foro Bodas :: GuiaNupcial.com ::

HO FAREU???
JO TINC UN DILEMA... MONS PARES, SOGRES I JORDI DIUEN QUE HO HE DE FER... QUE ÉS LLEIG CONVIDAR GENT DE LA FEINA I AL JEFE NO. ÉS CLAR, AIXÒ EM POSA EN UN COMPROMÍS, PERQUE SI VE EL JEFE EM VEIG OBLIGADA A CONVIDAR A UNA PERSONA DEL MEU DEPARTAMENT QUE NO HAVIA PENSAT CONVIDAR PERQUÈ EM CAU MALAMENT, PERÒ QUEDA FATAL DAVANT EL JEFE (QUE ES BASTANT DE POSAR-SE EN AQUESTES COSES) CONVIDAR A TOT EL TEU DEPARTAMENT MENYS A UN...
UFFFF...
LA RESPOSTA TÍPICA QUE FA TOTHOM ÉS: FES EL QUE VULGUIS, PERÒ, SIGUEU SINCERS, NO ÉS TAN FÀCIL...

Hola Raquel!
Jo he convidat a la coordinadora de zona, al gerent no, i mira que tinc tant tracte amb ell com amb ella, però... A les meves companyes sí.

La teva situació suposo que és diferent, però tingues en comte que si amb aquell company no us aveniu gaire, ja serà ell mateix qui et digui que no anirà.
Jo crec, sincerament, que si que els hi hauries de convidar. Si volen venir, que vinguin, i si no volen venir, millor, però crec que millor que els convidis i quedar bè, que quedar malament....

Jo en el meu cas només he invitat a una companya de feina que es més amiga, les altres, encara que em porto bé, no les he convidades i al jefe...ni m'ho he plantejat. Es veritat que si invites a unes quantes companyes, potser podríes invitar también al jefe però....realment et sentiràs comode amb ell a la boda? tu saltant, donant-te petons amb el teu marit i el teu jefe allà? no sé...ho veig molt raro.

Jo, no l'invitaria. El compromís, en el meu cas, no compensa la meva "comoditat" en el dia de la boda que considero que es una festa meva i dels que estimo o al menys em cauen bé...el meu jefe no entra dintre de les meves amistats.

pues yo si he invitado a mis comñaeros de trabajo,no a todos pork somos 60 pero si a los mas allegados por cargos.
entre ellos esta la directora de la residencia la coordinadora jefe de enfemeria....y al dueño de la empresa y lo hago pork llevo con ellos 8 años y son como de la familia
mi novio tmb tiene a compañeros k viene a la boda!

Jo convido a una companya de feina, que de fet no treballa ni a la meva oficina... però que ja ens coneixiem d'abans!!!!
No convido ni als de la meva oficina perquè penso que no hi ha tracte suficient, molt menys als jefes supremos que els veiem 4 vegades l'any. Vamos, se'm faria estrany i tot...
Si que els faré arribar el detallet, un cop hagi passat la boda.

DOncs jo si que convido a la meva jefa!!! Es la meva mare...aixins que no tinc cap mal de cap. En joan no ha convidat a ningur de la seva feina, creiem que al nostre casament nomes va la gent mes alegada... y abans de conviar-los a ells, convidariem amics de fa anys..que ara hem perdut el tracte, pero son molt mes importants a les nostres vides.

a veure Raquel..

jo treballo en una escola i son 40 profes. Am tots tinc el mateix tracte, ara, el carinyu que els tinc a uns no els tinc a d'altres... fins i tot hi ha gent que em cau fatal.. el qeu faré ser`covidar-los a tots a un pica-pica i dir-los que m'encantaria convidar-los a tots al casament però ja saben que és impossible,... llavors convidaré a qui a mi em sembli.. uns 10 més o menys.. no crec que ningú s'ho prengui malament...

yo soys partidaria de invitar a quien de verdad te aporta alguien, yo trabajo en el corte ingles asi que imaginaros la de gefes y compañeros que tengo pero vienen las personas que para mi son importantes el resto no.

Hola Raquel,
Tens raó, és complicat... Jo no convido a ningú de la meva feina perque tot i que ens portem molt bé i tenim molt bona relació, en realitat no són amics meus. sembla fred però és així. De l'anterior venen 3 perosnes que ara sí ja són amigues.

Pensant en el teu cas, sincerament, sí que es fa estrany convidar a uns i no a uns altres. Tot i que és comprensible que no amb tothom et portes igual. No sé, jo em preguntaria si el fet de convidar a algo que no em cau bé que em suposarà. Estaràs incòmode? O ni hi pensaràs que hi ha algu allà que no et cau bé. Potser sóc més de la opinió que el convidis per no fer el lleig, repeteixo, sempre i quan això no t'hagi d'amargar. Aquell dia estaràs tan feliç que ni pensaràs en aquella persona?

Apa, quin rollo t'he fotut. Ja diràs que has decidit.

Yo, al igual que Papita, también soy profe. Nosotros somos unos 55, con todos (excepto uno) me llevo bien, pero no a todos les tengo el mismo cariño. Llevo 2 años con ellos, y claro, cuesta decidir a quién invitar y a quién no. También está el tema que sabe mal invitar a gente que a lo mejor la vas a poner en un compromiso...

Yo del trabajo invito a 5 (2 son pareja). Una ya sé seguro que le gustaría venir pero 2 días antes operan a su hijo pequeño de algo muy grabe y tendrá para 4 semanas en el hospital. Los que son pareja pusieron cara de susto, y que ya me dirían el qué. Uno se sorprendió de que le invitara pero le hizo ilusión. El verano pasado estuvimos 3 días enteros juntos de festival, incluso dormíamos los 3 juntitos!!! Al día siguiente me confirmó que vendría con su mujer. Y también he invitado a la de música, que tocará el piano en la ceremonia. Ella me ha dicho que tocará y luego se irá, porque viene con una compañera y son de fuera.

Si tuviera jefes... seguro que no los invitaría.

Imagináos si nosotros hemos pasado de compromisos, que Sergio ha invitado de la familia de su madre a... sólo a su madre. A los otros 60 no. Sólo hemos pensado en la gente que nos hace sentirnos bien. Y quién se lo tome a mal, 2 piedras.

nena pu*a diplomàcia de veriat eh!

ja sé que es fàcil dir fer el que vulguis, però després et ralles un montón... jo no sé si quan em casi encra estaré a la feina... així que... només convido a dues persones del meu ex-departament, però del dpt. on estic ara no convido a ningú, no per res però sé que és una jugarreta per ells que passen d'aquestes coses i que vamos tampoc em ve de gust la veritat....

el Jordi convida a més gent, però els coneixem tots dos (jo abans treballava allà) però al seu jefe no el convida

Yo de mi trabajo no invito a nadie. Solo son tres personas, dos compañeras y mi jefe, pero la verdad a mi jefe ni loca lo invitaria, me sentiria incomoda con su presencia y bastante lo aguanto ya cada día. A las dos compañeras pues sinceramente dentro del trabajo nos llevamos bien pero tampoco como para invitarlas. Además creo que también es ponerlas en un compromiso de hacerme regalo y no me apetece ni que vengan ni que me tengan que regalar nada.
Yo pienso que es mi boda y va a venir la gente con la que realmente me apetezca compartir ese día. No pienso hacer nada por tener que quedar bien con alguién, al que le guste bien y al que no también. No creo que se tengan que hacer las cosas por quedar bien con la gente.
Es una decisión me imagino que complicada pero yo lo tengo clarisimo.

Besitos a todas!!

Jo ara mateix no treballo però si treballés no invitaria ningú de la feina, jo sempre he cregut que la feina i les coses personals van per separat. no s'han de barrejar. Respecto a la gent que pensi el contrari, sempre m'ha agradat respectar l'opinió dels altres a l'igual que vull que hem respectin la meva.

malva83 ha escrit:Hola Raquel!
Jo he convidat a la coordinadora de zona, al gerent no, i mira que tinc tant tracte amb ell com amb ella, però... A les meves companyes sí.

La teva situació suposo que és diferent, però tingues en comte que si amb aquell company no us aveniu gaire, ja serà ell mateix qui et digui que no anirà.
Jo crec, sincerament, que si que els hi hauries de convidar. Si volen venir, que vinguin, i si no volen venir, millor, però crec que millor que els convidis i quedar bè, que quedar malament....

HOLA, MALVA... LA VERITAT, M'HAS DIT EL MATEIX QUE M'HAN DIT A CASA... PERÒ PREFERIA CONTRASTAR-HO, SAPS? PERQUÈ A VEGADES A CASA NO TENEN VISIONS OBJECTIVES DE LES COSES...
GRÀCIES

Repo ha escrit:Hola Raquel,
Tens raó, és complicat... Jo no convido a ningú de la meva feina perque tot i que ens portem molt bé i tenim molt bona relació, en realitat no són amics meus. sembla fred però és així. De l'anterior venen 3 perosnes que ara sí ja són amigues.

Pensant en el teu cas, sincerament, sí que es fa estrany convidar a uns i no a uns altres. Tot i que és comprensible que no amb tothom et portes igual. No sé, jo em preguntaria si el fet de convidar a algo que no em cau bé que em suposarà. Estaràs incòmode? O ni hi pensaràs que hi ha algu allà que no et cau bé. Potser sóc més de la opinió que el convidis per no fer el lleig, repeteixo, sempre i quan això no t'hagi d'amargar. Aquell dia estaràs tan feliç que ni pensaràs en aquella persona?

Apa, quin rollo t'he fotut. Ja diràs que has decidit.

rotllo? ni molt menys, repo, agraeixo molt els vostres comentaris

si

por compromiso invitar ala gente...nunka!!!

si no les gustan k se aguanten...es nuestra boda!!!

Ei wpissima!!!

jo convido al meu jefe...xo es q a lempresa nomes som ell i jo....i tenim una relacio de jefe-empleada i damistat también.....

i l'antoni ha convidat als seus dos encarregats.....un vindra i laltre ja ha dit q n vindria.....

jordi_goretti ha escrit:Hansen i a la director/a le has invitado?

Os lo comento porque yo he invitado a seis personas de mi cole que son compañeras y amigas con sus respectivas parejas ( en total me cuadraba una mesa) al dire no he invitado y no ha sentado nada bien. Así que ahora me veo en el compromiso de hacerlo para evitar malas caras... no sé si alguna ha estado en esta situación como lo mía pero yo te digo que es muy desagradable porque tu invitas a los que realmente quieres aunque hay personas que se puedan sentir ofendidas por no ser invitadas...

No, no le he invitado. Y eso que nos llevamos muy bien. Pero como no es de los que más, pues fuera. Tampoco creo que se lo tome a mal. Y si se lo toma a mal, no me importa.
Yo quiero estar acompañada ese día de mi gente. No soy partidaria de invitar a nadie por compromiso.

Jo penso igual que tu hansen, ens hem de sentir ja que és el dia de la nostra boda i hem d'estar amb la gent que realment sabem que volen estar amb nosaltres aquell dia i que ens facin sentir bé. Mireu jo acabo de tenir un disgust amb una amiga que em pensaba que era amiga i ella m'ha fet veure que no i això que ens coneixem desde petites, doncs he pensat millor si em diu que no bé a la boda ja que jo no en tinc ganes de que vingui.A veure que em dirà al final.