Autor: Arween » dl. abr. 02, 2007 9:36 am
Hola guapes,
doncs jo us volia parlar del meu primer gran amor.
Ens vam coneixer a paris. Jo estava amb les monges d'excursió de final de curs. EL dia que vam anar al Louvre em vaig quedar una mica apartada del meu grup, estava encantada mirant una obra d'at, una pintura de Boticcelli. de repent algu em va preguntar en castellà si m'agradava. Tota sorpresa em vaig girar i...em vaig enamorar. No se com va passar ni perquè...però allò va ser l'escat d'una passió i un amor tortuos. Em vaig passar tota la setmana amb aquest noi, l' Olivier, em venia a buscar a l'hotel de nit, de dia anava als llocs on sabia que aniriem..I no us podeu ni imaginar com eren les nostres trobadades, era pur amor i passió.
Va arribar el final del viatge.No s podeu imaginar quin disgust. Les monges no podien donar credit al que estaven veient, no ens podiem separar...estavem abraçats tots 2 a l'andana de l'autobus.
Vaig tornar a Lleida i no ens vam veure mai més. Vam seguir en conacte per carta i telefon. Al cap dels anys allò que sentiem va desapareixer per donar pas a una gran amistat. Ell va decidir fer-se actor i ha tingut un gran s`èquit de nuvies i amants. Però mai acaba de sentar el cap, ell em diu que és que no ha pogut trobar ningu amb qui viure una passió i un amor com aquell vam tenir...Jo sempre li he aconsellat que es centri.La seva ex, aquella que canta...em queia bé.Jo li deia a l' Oliver que sentes el cap amb ella, i que estigues amb ella en els pitjors moments,però no...ell busca i busca una gran passió per repetir la que vam viure.
Tot i aixi, cada cop que ell arrufa el nas i tanca la mirada, vol dir que pensa en mi.
No teniu els permisos necessaris per veure els fitxers adjunts d’aquesta entrada.