xalar
[1803; emparentat amb l'oc. chalà i l'it. scialare 'passar-s'ho bé, fer ostentació, malgastar', d'origen incert, probablement del mot it., que també probablement prové del ll. exhalare 'exhalar', amb canvi semàntic al sentit de 'deixar anar, fer ostentació, malversar']
v 1 intr Esbargir-se alegrement, regalar-se.
2 pron Com te la xales, tu, ara que ets sol!


