Boda :: Foro Bodas :: GuiaNupcial.com ::

[/b]Hola a totes i tots, sóc nova per ací i crec que el primer que toca és presentar-me. Doncs bé, em diuen Carol i sóc del País Valencià; el meu nom d'usuari és el títol d'una marxa mora que m'agrada molt, hehe.
Ara ja us plantege la meua situació, a vore si em podeu tirar una maneta entre tots perquè estic un poc angoixada.
Resulta que la meua parella i jo tenim pensat casar-nos cap a finals de 2008 o començaments del 2009, però a mi el tema de la boda em suposa un bon maldecap per la següent qüestió: resulta que els meus pares estan separats des de fa 15 anys ja, i cadascú té la seua parella; l'home de ma mare és un encant de persona però la dona de mon pare és insuportable; no es duu bé amb ningú de la família i, evidentment, a ella tampoc la volen. El dilema és, què he de fer jo en la boda? supose que no puc convidar a un sí i a l'altre no (que jo de bona gana ho faria), ni sé si no convidar a cap dels dos, ni com posar les taules (perquè ma mare i mon pare en la mateixa taula és forçar les coses), ni sé res. El meu xic havia pensat fer els dinars en dies diferents però... quina part de la família vindrà primer? en quin dia clave a la família política? a més, a mi no em sembla ve que la família que vinga de fora eixe dia no puguen dinar amb tots, en fi..... ja veieu! per a mi és tot un problema, se'm lleven les ganes de tot!
Per això m'agradaria que si algú o alguna de vosaltres ha passat per un cas semblant que em contara un poc com el va resoldre. Potser és una ximpleria i al final tot queda en una anècdota però ara mateixa és tot un dilema.
Gràcies de bestreta per suportar el meu rotllet, un besot!![quote][/quote]

HOLA CAROL!!
Primer de tot benvinguda!! i feliç any!!
en segon lloc, m'ha costat un munt entendre-ho tot ehhh!!! però he entès!
aviam.. jo no sóc a la mateixa situació que tu però he llegit per aquí q hi ha noies que opten per posar a la presidencial a amics, germans o altres familiars i els pares amb les seves respectives parelles amb les seves families... és una opció!! encara que si dius que no es porta bé amb ningú de la familia... doncs llavors ja no ho sé!! el que si que et dic és q jo faria una unica celebracio!! potser ton pare (que veu la situació) és qui diu de no venir... llavors tema solucionat!! el pare de mon cunyat i la seva dona només van venir a l'església, al convit no hi van ser per tal de no complicar l'existencia al seu fill.....
Sort!!!!!!!

Des d'ara mateix crec que haurieu de fer un esforç per llimar aspereses. Podrieu fer dinars o anar de compres. Qualsevol cosa per a què ella s'impliqui minimament en la teva vida/boda i entengui que és important per tu, el teu futur marit i la familia del teu futur marit.

En les situacions que he viscut amb tensions d'aquest estil, MAI ha passat res. Suposo perquè la importància de l'event supera i s'imposa sobre les diferències personals.

Hola de nou, i gràcies per les vostres respostes!
Ostres, sent molt que haja costat d'entendre el meu missatge; potser de l'emoció d'escriure no m'he explicat gens clar, perdó!
D'una banda, em repensaré la solució de la taula presidencial amb amics o d'altres familiars, potser no estiga mal! I, tant de bo la dona de mon pare opte per no aparèixer!! seria una gran notícia.
Pel que fa al tema de llimar aspereses, agraïsc la idea però és impossible, no depen de nosaltres. Els únics impediments els té ella en el seu "coco" i us assegure que pot arribar a ser una persona realment cruel, poca broma.
En qualsevol cas, moltes gràcies!! Si teniu més idees endavant, no em cansaré de rebre-les!
Ah, i FELIÇ ANY A TOTS!! que abans m'he despistat, hehe.

eiii... que no t'has explicat malament!!! però fas servir paraules valencianes que m'han costat d'entedre....
bueno.. aviam si algú et pot donar més opcions!!!

Hola cavall de foc!!!!
Jo no optaria per llimar aspereses.... crec que el que hi ha és el que hi ha, i no s'ha de canviar... És a dir, si sorgeix un canvi, benvingut sigui, però forçar-lo... como que no (experiència i sentiments personals....)
Per altre banda, FELICITATS!!!!!!! no deixis que els problemes d'altres persones t'enfosqueixin el teu dia, ni els teus preparatius, ni res de res!!! Sou vosaltres dos qui uniu la vostra vida, i se suposa, la resta de la gent ho vol celebrar amb vosaltres. Per tocar els nassos, cadascú a casa seva, no????

Hola cavall de foc!

Ara donaré la meva opinio, be, crec que hauries de parlar amb el teu pare primer, ja que es la seva dona, segur que ja sap com es la seva dona, no? Ella hauria d'entendre que es el teu dia, que et cases, i que per el seu marit es un orgull casar la seva filla.

Lo de la taula presidencial doncs... tens 2 opcions, o be els fiques a tots, i ella que es comporti i sinó al carrer! pero penso que excloure a tots dos pares teus perque una no es comporta no ho trobo bé, voldran estar amb tu, pero si no els importa doncs, cadascu amb la seva part de la familia, i a la teva taula fiques a amics, els que mes t'omplin.

Una amiga meva ho va fer per el bateig del nen, no es el mateix, pero la taula presidencial estaba amb 5 dels seus millors amics.

Es un dilema, pero es clar, no es plan tampoc de dinar i tenir a una tia insoportable a la taula, no?

Anims! guapisima!

Hola Cavall de Foc, no se pas que dir-te, potser la millor idea és posar amics, pensa que facis el k facis, ha de ser el día més important de la teva vida i que ningú te l'ha de xafar

Muaaaaaaaaaa

Hola xiques!

gràcies a totes per les vostres idees però sobretot pels vostres ànims, em venen de meravella!

He pensat una altra possibilitat, a veure que us sembla: ¿quedaria bé si parle civilitzadament (sempre ho sóc, de civilitzada) amb les respectives parelles del meus pares, els explique la situació i els dic, de manera discreta, que preferisc que només vinguen els meus pares sense parelles?

L'home de ma mare ho entendrà i així la dona de mon pare no tindrà més remei que no vindre. Aiii, no sé què fer.

Una abraçada gegant, que sou molt maques!

Aquesta opció em sembla que no funcionaria.

Com et sentiries tu, sent una persona centrada, que et diguessin que tots venen menys tu perquè et portes malament amb alguns dels que SI que venen?

Seguirem donant-li voltes al tema...

SI... PENSO QUE ES UNA OPCIÓ MASSA RADICAL!

TOT ES MASSA COMPLICAT NOIA!!!

JO OPTARÍA EN PARLAR AMB EL PARES PRIMER DE TOT I DEMANAR-LI OPINIÓ...

PARLA AMB LA MARE I EL COMPANY I EL PARE I LA DONA...

ESCOLTA LES SEVES PROPOSTES I LES SEVES OPINIONS... A VEURE QUE ET DIUEN...QUE SENTEN...

DESPRÉS ROMIA AMB LA PARELLA LO QUE ES MILLOR I TROBEU JUNTS LA SOLUCIÓ

Ostres, a mi em dius això i jo no vinc, no m'agradaria que em diguessin, el Xavi que no vingui, uffff, no no

Això és cert.... i si dius que la parella de la teva mare és bon home, doncs ell no en té la culpa.... i la Cuque té raó.......
La situació és complicada, però ningú com tu coneix tot l'entrellat, de tot això....
No sé, jo soc pardidaria de no forçar les coses....

Hola guapa, jo em vaig trobar amb la mateixa situació que tú el dia de la meva boda, l´opció de que vinguin nomes els pares no resultarà, un dels dos els hi pot saber molt greu i segur q el teu pare et dirà q ell sense la seva parella no ve, és el q em va passar a mí.

Finalment vaig optar per fer una taula presidencial dels meus amics, i els pares en taules diferents amb els seus respectius.

VA ANAR PERFECTE I TOTHOM FELIÇ

Hola, crec que m'heu convençut per no fer l'opció última que havia proposat, hehe; a mi tampoc m'acabava de fer gràcia però no sabia.

Ostres Rosa, dius que has passat per un cas semblant? i, encara que els teus pares estigueren en d'altres taules, van ser els padrins, oi?? és que a mon pare li agafa un infart si li lleve el paper de padrí .
El meu xic deia també de posar en la taula presidencial els padrins de bateig però ell no en té, aixi que rumiarem lo dels amics.

Moltes gracietes!! i un superbes, muaaaaaaaaaaks!

Hola!!!
No és el mateix, però si et serveix, en el meu casament els pares del meu home estaven separats des de fa molts anys, la mare no tenia parella i el seu pare si. Després de parlar, amb els seus pares perquè la mare li feia il•lusió anar a la presidencial però no volia a la dona del pare i el pare no volia anar sense la dona a la taula presidencial, es va decidir que vam anar amb la seva mare i els meus pares a la presidencial i el pare d´ell va seure a una altre taula a prop de la presidencial, la veritat es que va anar molt bé, perquè tothom es va sentir còmode, tan la seva mare, com el seu pare.
Tot es parlar-ho de vegades ens imaginem coses complicades que es resolen fàcilment.
I sempre com ja t´han dit pots posar amics, germans, cusins .... segur que alguna solució trobaràs!!!!!!!

cavall de foc, podrías por fi ponerlo en castellano?. Mi catalá es malito, y no quiero vertir un comentario erroneo.

Joer somos una familia chicas, estamos hechas unas reinas¡¡¡.

El millor que pots fer és parlar amb els teus pares i a veure que et diuen. Crec que és la millor solució, i segur que entre tots trobeu la millor opció.

Hola Tere de Chamberi, espero que después de la traducción me puedas hechar una mano, jejeje!! Aquí tienes mi texto traducido, un saludo guapa!:

Hola a todas y todos, soy nueva por aquí y creo que ante todo toca presentarme. Pues bien, me llamo Carol i soy del País Valenciano; mi nombre de usuaria és el título de una marcha mora que me gusta mucho. Ahora ya os planteo mi situación, a ver si me podeis tirar una mano: el caso es que tengo pensado casarme a finales del 2008 o principios del 2009, però a mi el tema de la boda me supone un buen trastorno por la siguiente cuestión: resulta que mis padres estan separados desde hace 15 años ya, y cada uno tiene su pareja; el marido de mi madre és un encanto de persona però la mujer de mi padre és insoportable; no se lleva bien con nadie de la família i, evidentmente, a ella tampoco la quieren. El dilema és, què he de hacer yo en la boda? supongo que no puedo convidar a uno sí y al otro no, ni sé si no convidar a ninguno de los dos, ni como poner las mesas (porquè mi madre y mi padre en la misma mesa és forzar las cosas), ni sé nada. Mi chico habia pensado hacer las comidas en dias diferentes però... que parte de la família vendrà primero? en que dia meto a la família política? además, a mi no me parece bien que la família que venga de fuera ese dia no puedan comer con todos, en fin..... ja veis! para mi és todo un problema, se me quitan las ganas de todo!
Ppr eso me gustaria que si alguien de vosotros ha pasado o conoce un caso parecido que me contara un poco com se resolvió. Quizá és una tonteria y al final todo queda en una anècdota però ahora mismo és todo un dilema.
Gracias de antemano por soportar mi rollo, un besote!!

YO SIGO PENSANDO... QUE LO MEJOR ES QUEDAR CON TU MADRE Y SU PAREJA Y HABLAR DEL TEMA... Y ESCUCHAR SU OPINIÓN...

LUEGO HABLAR CON TU PADRE Y SU PAREJA Y ESCUCHAR IGUALMENTE SU OPINIÓN...

DESPUÉS DE SABER LO QUE PIENSAN... HABLARLO CON TU PAREJA Y SEGURO QUE LLEGAIS A UNA SOLUCIÓN BUENA PARA TODOS.