Be noies intentaré començar a explicar-vos alguna coseta de la boda, ara que he recopilat algunes fotos

No se si em sabré explicar molt be, jo soc de ciències i això d'escriure...
Be abans que res, donar-vos les gràcies a totes per haver-me fet passar el millor any de la meva vida. Es un tòpic del foro començar les cròniques amb aquesta frase, pero es que es realment el que sento (igual que estic segura que es el que senten totes les foreres). Realment aquest lloc ha estat molt especial per mi, soc molt concient que la meva boda no hagues estat el mateix sense les idees, els ànims i l'energia del foro.
GRÀCIES A TOTES, NO OBLIDARÉ MAI EL QUE HEU REPRESENTAT PER MI
Dit això començo:
Ja sabeu que tan el Josep com jo treballavem fins l'últim dia. Voliem marxar el màxim de dies de viatge i jo no podia agafar un mes seguit de vacances. No se si va ser un encert o un error. Per una banda et prenia temps i per les tardes anava de cul intentant lligar-ho tot, sobretot la última setmana, però pel contrari em permetia desconectar una mica de l'estres de la boda, almenys durant l'estona que em podia concentrar en la feina, i això m'ajudava a controlar els nervis.
De fet recordo que el dijous quan vem deixar tots els detallets al Resquitx i vem acabar d'ultimar els detalls, em vaig sentir molt lliberada. Semblava com si m'hagues tret 10 anys de sobre, quin descans, ja estava tot fet i no calia donar mes voltes en si això agradarà a la gent o no, si aquí hauriem de fer això o allò,... (suposo que ja m'enteneu el que vull dir), no calia donar-hi més tombs ("la suerte estava echada")
El divendres estava com un flam, em costava moltíssim concentrar-me a la feina però havia de deixar-ho tot llest pq estaria a fora 3 setmanes i no volia deixar cap cap per lligar. La gent de la meva feina està una mica sonada i jo me'n temia alguna (a més jo ja n'havia fet unes quantes abans

). Ja feia un mes que portava les claus de casa i del cotxe a la butxaca per no deixar-les a l'abast de ningú. Doncs un moment al dia que em vaig concentrar i quan me'n donc compte veig a la meva companya de feina que surt cap a fora al carre i disimuladament mira cap al parking
Ja me la vaig temer...
Surto a fora corrent i em veig a la meitat dels treballadors al costat del meu cotxe. Mireu la foto i sabreu que feien:
No teniu els permisos necessaris per veure els fitxers adjunts d’aquesta entrada.