Jo estic d'acord amb diverses coses que heu dit. Per exemple lo de la solemnitat que dóna casar-se per l'església.
Jo em vaig casar pel civil, no per no ser religiosa. Al contrari, em considero cristiana (tot i que no puc dir que ho sigui perquè no estic batejada, però he crescut en una cultura cristiana, he llegit, i amb les bases combrego).
Amb el que no combrego és amb la institució de l'església i les seves lleis obsoletes i de l'època paleozoica. Amb això no, de cap manera. I per això ens vam casar pel civil.
Un mes abans del nostre casament vam anar a un d'uns amics i parlant amb el capellà ens va dir que ell ens podria haver casat, i que no hagués calgut que jo em bategés. Que ell havia casat creients amb no creients, budistes amb catòlics, de tot. Llavors sí que vaig quedar de pedra. O sigui que ell, per cobrar la "voluntat" feia el que volia? I un any abans un oncle-avi del meu home ens havia dit que res, per l'església, jo m'havia de batejar, etc... Què és això? xauxa? Un punt més per casar-me pel civil.
Tornant a lo del principi, a l'ajuntament on en vaig casar, i la cerimònia que vam fer va ser igual o més solemne. Avui en dia hi ha molts llocs on pots fer un casament civil que són molt bonics i solemnes. I vaig dur vestit i vel. Igual que per Nadal em mudo i per anar al teatre també. I per anar a la muntanya em poso texans i botes.
Per això, en la meva opinió, el vestit i la parafernàlia, tot és qüestió de moda i de tradició. Sigui el ritus (perquè, siguem clares, el casament és un ritus ancestral! és un moment en què marques un pas en la teva vida. I des de que som animals socials que es fa d'una manera o altre això de "celebrar" o fer públic davant de la teva comunitat que tu i l'altre sou parella i inicieu o consolideu un nucli de familia. El casament és pura i simplement això).
La celebració la pot fer tothom com vulgui, no?
Doncs ens casem pel ritus que sigui, religiós de qualsevol tipus o civil, lo demés és moda, parafernàlia, costums, engalanar, celebrar, lluïr, compartir (per alguns és fardar), tot això. Per tant, vestit curt, llarg, blanc, vermell, pantalons, texans, barret (com vulgueu!)
I això, trobo que pot ser a gust del consumidor, mai millor dit en la època de consumisme feroç que vivim (i que totes hem viscut en la nostra pell preparant la festa del nostre casament).
Resumint, per mi el que és important, és que cadascú es casi com vulgui però estant convençut de com i perquè ho fa.
No em val casar-se per l'església perquè sí, perquè queda bonic, ni pel civil porque yo soy rebelde y el mundo me ha hecho así.
Tot i que, posats a respectar-ho tot... això també ho hauria de respectar, no?
apa, quina filosofada, mare meva! he dit
