Els secrets de nadal
El Nadal és… Completar aquesta frase resulta difícil. Una tradició? Una època de l’any? Una celebració? Unes vacances? Nadal ha près significats diferents per cadascun de nosaltres, que el vivim de formes diverses segons les nostres creences, procedències o situacions personals.
La celebració nadalenca té una òbvia arrel cristiana. Commemora el naixement de Crist, assenyalat el 25 de desembre segons uns textos de Sant Lluc i Sant Joan. Tot i que, cal remarcar que l’Església Catòlica esmenta que no es pot afirmar a ciència certa quina va ser la data del naixement, excepte pels ortodoxos, s’ha acceptat el 25 de desembre com l’oficial.
Diuen que va ser en l’època romana, el 345 DC, quan es va començar a assumir aquesta data. Però el Nadal, així com el coneixem nosaltres, com una època en família, és molt més jove. Va nàixer al SXIX, a Estats Units, on van començar algunes de les tradicions que romanen avui en dia, com ara l’intercanvi de regals.
Nadal té 4 dates principals que poden ampliar-se segons el país o la regió: la nit del 24 de desembre, anomenada nit de Nadal, el dia de Nadal (25), la nit de Cap d’Any (31) i l’Any nou (1 de gener). En Catalunya, per exemple, també celebrem el 26, el dia de Sant Esteve. D’altres també celebrem el 28 de desembre, el de la Sagrada Família (per d’altres el dels Sants innocents) i, aquells que creiem en els Reis Mags celebrem la nit i el dia de reis (5 i 6 de gener).
¿Com celebres tu el Nadal? ¿Decores la teva llar? ¿Fas sopars especials? ¿Compres regals? Veiem quines són les pràctiques més freqüents arreu del món per aquesta data.
Decoració de Nadal
La llum és una de les principals característiques del Nadal, l’enllumenat al carrer, a casa, als balcons, sobre la taula amb les espelmes i també a l’arbre de Nadal. De fet. si pensem en Nadal, la primera imatge que ens ve al cap és l’arbre.
Hi ha moltes teories sobre per què decorem l’arbre de Nadal. En totes elles es coincideix amb què és un símbol del naixement de la vida. Es parla des d’un monjo anglès que va tallar un arbre que era utilitzar per fins poc cristians i allà on hi era l’antic va nàixer un arbust fins una figura que es va convertir en arbre en una missa a Itàlia. Però sens dubte, la hipòtesi més fiable i més creïble és que els pobles germànics i nòrdics decoraven els arbres per celebrar el naixement del déu Frey, símbol del sol i de la fertilitat (ambdós necessaris per la vida). Quan es van evangelitzar aquestes zones es va mantenir la tradició que més tard es va estendre.
Adornem l’arbre
En el nostre país no existeix la tradició d’utilitzar arbres reals com a arbres de Nadal, els acostumem a comprar artificials. És tradició posar-lo en el pont de la Constitució, si és possible amb la família. El que sí és comú a tothom és l’ús que li fem a l’arbre, a més de símbol, és el lloc on deixarem els regals que intercanviem.
La decoració, com esmentàvem, no pot mancar de llums. Encara que per qüestions de consum responsable i econòmic no podem fer-les servir tot el temps. Una altre element que no pot faltar són les boles. Conta alguna llegenda que el primer arbre cristià q es va decorar es va fer amb pomes (que representen el pecat original) i fanals de l’època (que representaven la vida). Un altre element essencial és l’estrella a sobre de l’arbre, que representa la que els reis mags van seguir per trobar el lloc de naixement.
Però amb els anys, s’han anat afegint altres elements decoratius, com ara les tires. Podem comprar-les i són molt més econòmiques que les boles.
També són cada cop més freqüents els elements decoratius amb motius típicament nadalencs com les campanes, els pastorets o els àngels.
Manualitats pel teu arbre
De vegades, comprar tots els adorns pot ser una despesa massa elevada. Personalment, elaborar les teves pròpies decoracions és una forma divertida, familiar i econòmica de gaudir el Nadal.
Per fer tires, tenim dos opcions: o bé comprar paper de seda de diferents colors o bé utilitzar fulls de paper de colors on puguem dibuixar per sobre. En ambdós casos tallarem tires de paper de la mesura d’una mica més que un bolígraf. Un cop tallades les tires, necessitarem pegament en barra. Després enllaçarem les tires, formant una cadena, com es veu a la imatge. Si fem les tires amb fulls de color i tenim fills, podem deixar-los que facin dibuixos a sobre de les tires abans d’unir-les.
També podem fer figuretes com a decoració, com ara caramels amb cotó i paper de transparències. És molt típic també penjar en l’arbre les felicitacions de Nadal que rebem o que fins i tot, fer-ne per nosaltres amb els nostres bons desitjos i les nostres il·lusions per l’any següent.
El Naixement
És un símbol molt més cristià que no pas d’altres. Tot i això, moltes famílies l’han assimilat tot i tenir uns costums més laics. El Naixement, Pessebre o Betlem és el símbol més fidel als orígens del Nadal. És la representació de la vinguda al món de Jesús.
Tradicionalment, els diferents ajuntaments planten un Naixement amb nombroses figures en algun punt de la ciutat o poble, perquè tothom el pugui visitar. La quantitat de peces que el Betlem tingui depèn de les possibilitats de cadascú (no tan sols econòmiques, sinó també d’espai). Els elements essencials són la Verge Maria, Sant Josep, el nascut Jesús, l’Àngel, el bou i la Mula. L’estrella i el pessebre es poden comprar també, encara que, com a l’arbre tenim l’opció de les manualitats i podem comprar una cartolina i dibuixar al fons un cel fosc amb aquestos elements.
Altres figuretes típiques són les ovelles, els pastors, els reis mags i el caganer. Realment, la representació es pot estendre així com vulguem. De fet, moltes persones amplien any darrere any la seva col·lecció i acaben tenint naixements que representen una ciutat sencera i que necessiten d’un espai força gran.
És habitual decorar el lloc on recolzem el Betlem amb serradures o herba artificial. És un complement barat que omple molt el conjunt.
Corones i centres de taula
El nostre país està adquirint aquesta tradició encara que no és de les més arrelades. Es tracta de la corona que veiem a les pel·lícules americanes a les portes de les cases. Ja és més freqüents veure-les a les portes dels pisos en edificis de comunitat de veïns (més comuns que a les portes que donen al carrer).
Més habituals són els centres de taula. A més són una manualitat típica en col·legis. Acostumen a ser de pins artificials i pinyes. En es escoles s’acostumen a fer amb tires i pinyes. També alguna bola de Nadal i, per suposat, dos suports per espelmes.
La presentació de la taula
En Nadal és quan més cura es té en la decoració de la taula. La combinació de convidats a casa i ’esperit nadalenc, provoca que ens esforcem en l’aspecte estètic del sopar, a més de en el seu contingut.
És l’època en que traiem la millor vaixella, els tovallons de tela i les copes de capa i vi. Tot i això, segons la quantitat de gent que siguem a l’àpat hem de valorar si no caldria sacrificar una mica l’aspecte visual i decidir-nos per la comoditat. Unes estovalles de paper sempre ens ajudaran en aspectes de neteja, sobretot quan es cuina marisc o menjars semblants.
Encara que no sigui l’opció més elegant podem comprar la resta de vaixella també de paper. Hi ha dissenys molt nadalencs, però si no som molt apassionats d’aquesta tendència i tampoc volem que siguin els típics blancs podem fer-ho de colors senzills.
Aquestos, no són els típics consells que trobareu en una revista de decoració on podreu aprendre a escollir el tipus de copa, de forquilla o de plat hem d’emprar en cada ocasió. Però són recomanacions pensades per famílies grans o pensant des d’un punt de vista pràctic.
Qui porta els regals
L’intercanvi de regals per Nadal és una idea relativament moderna. Cada regió i, fins i tot, cada llar té la seva pròpia llegenda sobre qui és qui porta els regals en Nadal. Normalment, sigui quina sigui la història té un rerefons màgic, innocent o fantasiós. Un personatge o personatges que portin il·lusió a aquest moment.
A Catalunya existeixen tres figures principals, el caga tió, típic de la nostra zona, els reis mags, de tradició més cristiana i el Pare Noel, una figura cedida del món anglosaxó. En algunes comunitats autònomes també tenen figures pròpies com el olentzero, el esteru o el apalpador.
CAGA TIÓ
Com l’arbre de Nadal, el 8 de desembre es col·loca el Caga Tió a les cases catalanes que segueixen aquesta antiga tradició. També se celebra en algunes zones d’Occitània on s’anomena cachafuòc i en Aragó on es diu tronca o toza.
Des d’aquest dia, fins el dia de Nadal o, segons la casa, la nit d’abans, s’alimenta el Caga Tió. Arribat el moment, amb un pal, es colpeja el tronc i representant que “caga” regals. Normalment aquestos regals són detalls o llaminadures. Els regals grans venen més endavant amb els Reis Mags.
Mentre es colpeja el Caga Tió es canta la següent cançó:
Caga tió
ametlles i torró
no caguis arangades
que són massa salades
caga torrons
que són més bons
Caga tió
ametlles i torró
si no vols cagar
et donaré un cop de bastó
Caga Tió!
El Caga Tió és literalment un tronc de fusta, adornat amb una barretina i tapat amb una manta (perquè no passi fred i perquè tapi els regals que es col·locaran baix). Té dibuixat una cara agradable i somrient.
Els orígens del Caga Tió estan òbviament relacionats amb la llar, amb un tronc de llenya comences la calor, la llum i el foc per cuinar.
REIS MAGS
Els Reis Mags, Melcior, Gaspar i Baltasar, venen a casa la nit del 5 de desembre. Acostumen a rebre’s amb menjar, torrons i altres dolços, i begudes com sidra o cava. Solen portar els regals més grans i, per això, els nens els escriuen una carta amb les coses que voldrien portar. Com en el cas del Pare Noel, ells ho veuen tot i decidiran si mereixen els seus regals o, si pel contrari, els portaran carbó.
Els Reis Mags provenen de la cultura cristiana. Compta la llegenda que tres estrangers, de diferents llocs, havien escoltat la llegenda del naixement de Jesús. Guiats per l’estrella de Betlem, van trobar el lloc on aquest havia nascut. Com a ofrena, li portaren or, encens i mirra. Conta a més que, Herodes els va demanar que a la tornada li explicaren on era aquest suposat Messies però un àngel se’ls va aparèixer i els va explicar els perills que corria el nen si això esdevenia. Per aquest motiu, van tornar per altre camí.
PARE NOEL
És la influència anglosaxona a la nostra cultura. És el personatge de vestit vermell, barba blanca i de gran panxa que arriba el 24 de desembre per la nit per portar-nos regals. Normalment o se celebra el Pare Noel o se celebra Caga Tió i Reis Mags.
OLENTZERO
És un personatge de la mitologia basca. És costum a Navarra, Guipúscoa, Biscaia i Àlava, Es tracta d’un carboner, un home gras, amb un gran cap, vestit de forma típica. Com als Reis Mags, els nens escriuen les seves cartes amb els regals que volen i el dia de Nadal pel matí reben alguns. També hi ha desfilades on hi ha un ninot commemoratiu o bé algú disfressat.
ESTERU
És el personatge típic de Cantàbria, també una mica gras, amb una barba espessa, vestits típics, un home a qui li agrada beure una mica i que representa la bondat. Els nens també escriuen cartes i reben els seus regals el dia de Nadal. És un personatge molt conegut i famós i acostuma a acompanyar als Reis Mags en les desfilades típiques.
APALPADOR
És el personatge típic de Galícia. És un carboner que ve la nit de Nadal des de les muntanyes per veure si els nens han menjat suficient durant l’any. Si és així els deixa castanyes i algun regal petit.
Tradicions de cap d’any
Les tradicions de Cap d’Any varien molt segons el país. És la nit més supersticiosa del Nadal i es creu carregada de màgia i energies. És el final i el començament d’alguna cosa i li atribuïm propietats místiques. Fins i tot, la gent que és menys supersticiosa es plena de noves promeses i propòsits.
CATALUNYA
La tradició més coneguda a Catalunya és la del raïm. S’acompanya amb les campanades que normalment són televisades. A cada campanada, ens n’hem de menjar una. Si ens mengem les dotze, tindrem sort per tot l’any següent. Els orígens d’aquesta tradició es creuen en Elx (Alacant) al 1909. Uns viticultors la van crear artificialment per donar sortida a un excedent de collita.
Una altra tradició és la de la roba interior vermella. S’ha de dur posada en la nit del 31. Alguns porten aquest costum més enllà i diuen que s’ha de cremar juntament amb un paper amb els teus tres desitjos més íntims per l’any que comença. A més d’aquest, existeixen nombrosos rituals que associen foc i desitjos.
Altra costum de la nostra cultura per aquesta data són les disfresses aquella nit. Cada cop es fa menys però ha estat molt comú disfressar-se de qualsevol cosa divertida després de les campanades. El que sí s’acostuma a fer és sortir a celebrar-ho amb vestits elegants, ja sigui pel carrer, discoteques o cases d’altres familiars. Els dos petons i el “Feliç Any Nou”, no falten en cada retrobament. L’alegria envaeix l’ambient i sembla que hi ha noves oportunitats per tothom.
ALTRES PAÏSOS
En altres regions del món, no han escoltat parlar-ne mai ni del raïm (excepte en alguns països d’Amèrica Llatina que sí ho fan) ni de la roba interior vermella.
A Itàlia i Xile, per exemple, celebren el nou any amb llenties.
En la Plata, ho celebrem cremant ninots amb un estil de falla valenciana. En Hondures es reuneix tota la família per contar anècdotes durant l’any i es fa el Año Viejo, un ninot replet de focs artificials que després es crema. En Uruguai, la manera de celebrar la nova vinguda de l’any també és amb focs artificials.
Quant a països europeus, en Dinamarca, per exemple, es trenca la vaixella contra el sòl de terra. En França, es prepara una gran quantitat de menjar que es diu réveillon. En Alemanya és costum deixar una mica de menjar als plats fins després de mitja nit per assegurar-se que l’any que ve serà pròsper també. En Anglaterra preparen el que s’anomena el Christmas pudding. En Noruega, en canvi, s’acostuma a sopar peix i arròs, acompanyats d’aiguardent.
Altres tradicions
No es pot escriure un article sobre el Nadal, les seves tradicions i els seus secrets sense parlar de les nadales, les cançons que escoltem a carrers, botigues i colles en aquestes dates. Encara que sembli sorprenent no tots els països coneixen d’aquest costum però sí que és cert que està molt estès.
Curiosament, les nadales no tenen el seu origen en el Nadal. Eren cançons populars, fàcils de recordar, de temàtica quotidiana i, més tard, algunes també religiosa. Va ser en el “naixement del Nadal modern” quan la temàtica d’aquestes cançons es va centrar més en aquesta celebració i van evolucionar en la forma que avui en dia els coneixem.
Les felicitacions de Nadal són una altra de les coses que no poden faltar. El seu origen està lligat al naixement del correu postal i el seu retard. Actualment, amb les noves tecnologies, estan prenent noves formes i utilitzant nous mitjans. Les felicitacions digitals i les xarxes socials han facilitat aquesta feina.
Dins de cadascuna d’elles, els nostres millors desitjos per aquells a qui estimem i recordem. I és que el Nadal, a més d’unes vacances plenes de tradicions i àpats copiosos, és una època per estar en família. I com molts diuen, tant de bo aquest sentiments fossin en nosaltres tot l’any i no tan sols ara.
Font: AMIC/La veu
Foto: Corsica_JP / Foter / CC BY
